Si us plau, dedicar 5 minuts a llegir aquesta reflexi\u00f3 del nostre company Prudenci Vidal, que explica molt clarament com \u00e9s la nostra societat, el que ha passat, el que est\u00e0 passant i el que pot passar. Hem de tenir clar la import\u00e0ncia i la just\u00edcia de la nostra lluita, companys i companyes.<\/p>\n
SOBRE LA VELLESA<\/p>\n
La successi\u00f3 vertiginosa d\u2019esgarrifosos esdeveniments de vegades ens impedeix pensar les mutacions que s’estan produint en les estructures productives, en el sistema financer, en la composici\u00f3 de classes socials, en el marc institucional i cultural del nostre pa\u00eds. Les crisis capitalistes mai s\u00f3n una par\u00e0lisi o un enderroc sense m\u00e9s, produeixen runes i abundants; cada crisi \u00e9s l’inici de profundes reestructuracions de canvis fonamentals. El problema rau en no confondre les veus amb els ressons i intentar percebre les tend\u00e8ncies de fons, sabent per endavant que la sortida de la crisi marcar\u00e0 les estructures del nostre pa\u00eds durant generacions.<\/p>\n
Passem de refundar el capitalisme a l’inici de la crisi, a subordinar tota la societat als interessos d’una oligarquia financera assedegada de capital i necessitada d’expropiar drets i b\u00e9ns p\u00fablics a la ciutadania.<\/p>\n
Llastim\u00f3s per\u00f2 cert, a Espanya, Portugal i Gr\u00e8cia va ser la socialdemocr\u00e0cia qui va posar en pr\u00e0ctica els dur\u00edssims ajustos decretats per aix\u00f2 que eufem\u00edsticament anomenem Europa. La conseq\u00fc\u00e8ncia: van ser derrotats a les urnes a mans d’unes dretes que prometien a tot arreu renegociar les retallades i iniciar un cam\u00ed del creixement i d\u2019efici\u00e8ncia.<\/p>\n
L’esquerra social i pol\u00edtica va sortir molt afeblida i amb el desengany de les classes populars que la recolzaven perqu\u00e8 la socialdemocr\u00e0cia, a tot arreu, no ha fet altra cosa que aplicar les mesures d’ajust i doblegar- se sense resist\u00e8ncia als poders econ\u00f2mics imperants.<\/p>\n
Avui vull reflexionar amb vosaltres sobre la vellesa i la democr\u00e0cia. Quan tenia 15 anys, un dia es va presentar a classe el professor de llat\u00ed amb un munt de llibrets sota el bra\u00e7 i va comen\u00e7ar a repartir-los; era el plat fort del curs: els discursos de Cicer\u00f3; vam comen\u00e7ar amb les Catilin\u00e0ries (avui encara podr\u00edem usar el seu encap\u00e7alament dient: \u00abUsque t\u00e0ndem Catilina abutere paci\u00e8ncia nostra\u00bb i dir als nostres pol\u00edtics: Fins quan haureu d\u2019abusar de la nostra paci\u00e8ncia \u00ab…<\/p>\n
Doncs b\u00e9 un llibret d’unes 20 p\u00e0gines es titulava \u00abDe senectute\u00bb sobre la vellesa … 52 anys m\u00e9s tard he tornat a llegir-lo i esgarrifeu-vos: els seus predicaments s\u00f3n d’una rabiosa actualitat i en aquesta reflexi\u00f3 he tractat de resumir-los.<\/p>\n
La senectut que va descriure Cicer\u00f3 all\u00e0 pel segle II a.C. ha existit des de sempre; per\u00f2 \u00e9s que en aquest temps hi ha tanta gent entrada en anys que de vegades ens sembla que aquest invent de la tercera edat \u00e9s una creaci\u00f3 de la nostra \u00e8poca, un repte privatiu del nostre temps. La gent viu m\u00e9s que en altres \u00e8poques, o per dir-ho millor, ara s\u00f3n molts els que arriben a una edat provecta. Una altra q\u00fcesti\u00f3, i molt diferent \u00e9s si coneixem i ens deixen dur a terme l’art de viure b\u00e9. \u00c9s que envellir adequadament \u00e9s una quelcom diferent de viure b\u00e9 els anys posteriors de la vida? Si vivim una vellesa a\u00efllada, dependent, prec\u00e0ria, malalta, resignada, ap\u00e0tica, f\u00fatil o egoista… o tot el contrari. Les dificultats de la vellesa provenen avui en dia no tant de l’edat com del car\u00e0cter i de l’actitud de les persones, perqu\u00e8 envellir \u00e9s un alt grau un afany \u00e8tic quan els mitjans material s\u00f3n suficients.<\/p>\n
El que voldria ara \u00e9s que reflexion\u00e9ssim sobre si la nostra societat est\u00e0 o no organitzada i facultada per possibilitar aquest objectiu i si fa de l\u2019envellir tamb\u00e9 un prop\u00f2sit pol\u00edtic. No \u00e9s un fet banal que en algunes parts de l’Europa del nostre temps m\u00e9s de la meitat dels ciutadans superi els 50 anys no \u00e9s ra\u00f3 per afirmar que est\u00e0 pol\u00edticament envellida. Pot ser que qui estigui envellida sigui la deficient democr\u00e0cia que ha perdut l’\u00edmpetu transformador que li confereixen els valors essencials de la joventut. Potser haur\u00edem de parlar de senectut pol\u00edtica, ja que en la nostra societat on el poder pol\u00edtic tendeix a actuar en benefici propi i la societat els avan\u00e7a en les necessitats socials, aquests pol\u00edtics han de ser esperonats fermament pels ciutadans perqu\u00e8 la imatge que aquests tinguin de la vellesa i el grau de consci\u00e8ncia que arribin per fer-la valuosa i respectada em semblen d’una import\u00e0ncia cabdal per poder portar una vida digna i tenir un projecte pol\u00edtic integral de tota la societat.<\/p>\n
Definitivament, si determinem que la nostra democr\u00e0cia est\u00e0 envellida (aquesta cont\u00ednua apel\u00b7laci\u00f3 a la immobilitat de la constituci\u00f3 com si els morts haguessin de determinar la vida dels vius …) \u00e9s perqu\u00e8 ha deixat de ser fidel a si mateixa que \u00e9s el que fa d’ella un projecte eternament jove. \u00c9s el sistema que aspira a corregir les injust\u00edcies derivades de la desigualtat econ\u00f2mica i social usant com a mitj\u00e0 la igualtat pol\u00edtica; la democr\u00e0cia \u00e9s un sistema pensat per tractar d’aconseguir la igualtat i la llibertat de les persones a trav\u00e9s de la m\u00e0xima identificaci\u00f3 entre governants i governats; un sistema que propugna que l’inter\u00e8s com\u00fa sigui definit i defensat pel conjunt de la societat; un sistema<\/p>\n
altruista que es defineix com l’art de conciliar la voluntat de tots per combatre l’egoisme.<\/p>\n
Democr\u00e0cia ha significat sempre subversi\u00f3, i avui s’ha rebaixat el seu significat per a legitimar amb els vots de la poblaci\u00f3 els interessos de les oligarquies. Si no digueu-me on \u00e9s avui realment l’assemblea dels ciutadans? On \u00e9s la independ\u00e8ncia dels tribunals? On \u00e9s la identificaci\u00f3 entre govern i ciutad\u00e0 quan se’ns fa una botifarra o se’ns insulta amb un \u00abque es fotin\u00bb? On \u00e9s aquella cimera de llibertat que va ser l’autora que els ciutadans aspirem a ser governats? On \u00e9s la vehiculaci\u00f3 per l’acc\u00e9s de tothom a l’experi\u00e8ncia pol\u00edtica? On s\u00f3n els conceptes s\u00f2lids i reals que impedien que tot aix\u00f2 sigui nom\u00e9s una ficci\u00f3?<\/p>\n
Digueu-me si \u00e9s possible que hi hagi democr\u00e0cia quan falta tot el que acabo de referir; sobretot perqu\u00e8 falta, sense anar ja m\u00e9s lluny en l’enumeraci\u00f3, la vocaci\u00f3 fonamental de la igualtat. Ja l’antiga Atenes i la Roma republicana van descobrir que la igualtat pol\u00edtica era el cam\u00ed que porta a compensar la desigualtat econ\u00f2mica; i va deixar ben clar que no pot ser anomenat un sistema democr\u00e0tic si no aspira a una justa distribuci\u00f3 de la riquesa; per\u00f2 les democr\u00e0cies actuals, que usurpen el contingut essencial de l’esperit grec i rom\u00e0, es van apropiar de la paraula i mai han volgut donar massa import\u00e0ncia a aquests principis; i avui el m\u00f3n no nom\u00e9s \u00e9s m\u00e9s vell, \u00e9s tamb\u00e9 m\u00e9s ric, per\u00f2 molt m\u00e9s desigual. Tan ric que sorprendria els pares de la Rep\u00fablica que si poguessin veure-ho de prop es preguntarien sorpresos com \u00e9s possible que hi hagi tants pobres. La resposta \u00e9s clara i contundent, doncs perqu\u00e8 els que el regeixen mai han cregut en la igualtat; i perqu\u00e8 en el fons la ciutadania tampoc. Per aix\u00f2, avui en dia, 8 potentats mouen gaireb\u00e9 m\u00e9s riquesa que tots els estats del m\u00f3n junts; i que els que guanyen m\u00e9s, guanyen deu mil vegades m\u00e9s dels que guanyen menys. Perqu\u00e8 han fet un m\u00f3n per als rics que mai han cregut en la igualtat i els que governen, ho fan per a ells, mediatitzats per ells, aspirant a assemblar-se a ells, menjant i bevent del profit d’ells i esperonant a la classe treballadora a aspirar a ser un d’ells …<\/p>\n
La democr\u00e0cia, entesa com la van promulgar els grecs, va ser l’elevaci\u00f3 de la igualtat a sistema pol\u00edtic; i si ara falta pa quan es t\u00e9 gana – 1 de cada 8 es fica al llit amb fam al m\u00f3n-, si falta la cura quan s’est\u00e0 malalt, si es perd el dret al fonamental per perdre la salut o la feina, si s\u2019ha de fugir de la p\u00e0tria per salvar<\/p>\n
la vida, i tantes altres coses… \u00e9s perqu\u00e8 no hi ha cap democr\u00e0cia digna del seu nom, per molt que votem per elegir els representants.<\/p>\n
Ara som ja una simple col\u00f2nia dels que creen i manegen els diners que han anat aconseguint, en gaireb\u00e9 tot el m\u00f3n, conquerir la pol\u00edtica de les mans dels ineptes, corruptes representants dels pobles i amb aquesta conquesta convertir en lleis i tractats concebuts a seva conveni\u00e8ncia seu enorme poder de fet en un aut\u00e8ntic poder de dret. Hem perdut l’aut\u00e8ntic projecte democr\u00e0tic d’organitzar la societat prenent com a base la dignitat i la realitzaci\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0; existeix un imperi en expansi\u00f3 cont\u00ednua, que avan\u00e7a conquistant la pol\u00edtica per als seus propis fins per mitj\u00e0 del deute i la corrupci\u00f3; un imperi que t\u00e9 el seu aliat en la desafecci\u00f3 pel que \u00e9s com\u00fa i tamb\u00e9 per la indol\u00e8ncia de la gent; un imperi incorpori i subtil, que t\u00e9 per fi convertir la riquesa del m\u00f3n en propietat privada d’uns pocs, i ho est\u00e0 aconseguint. Mai en la hist\u00f2ria de la humanitat ha existit un poder igual.<\/p>\n
L’envelliment d’aquelles idees \u00e9s evident. Vivim en un m\u00f3n on el poder i la riquesa en lloc de tendir – com la democr\u00e0cia vol- a una distribuci\u00f3 de la riquesa m\u00e9s justa, tendeixen a concentrar-se cada vegada m\u00e9s en menys mans. Avui els diners manen sobre l’economia, i l’economia sobre la pol\u00edtica i la pol\u00edtica s’imposa de manera coercitiva sobre la societat i sobre la naturalesa; i aquest, companys i companyes, \u00e9s el m\u00f3n al rev\u00e9s, el m\u00f3n a la mesura i la conveni\u00e8ncia d’uns pocs. Perqu\u00e8 el que ens diuen l’honestedat, el sentit com\u00fa i la filosofia \u00e9s que la jerarquia de prioritats ha de ser la contr\u00e0ria: el primer \u00e9s respectar la naturalesa i harmonitzar la societat amb ella, obrant els nostres prop\u00f2sits sense posar en perill la seva exist\u00e8ncia i la nostra i fent que els seus b\u00e9ns, sense arribar a esgotar-se, arribin a cobrir les necessitats de tots; el seg\u00fcent \u00e9s que, a la consecuci\u00f3 d’aquests fins vingui a servir complidament la pol\u00edtica, no com dictat de la voluntat dels m\u00e9s forts en profit propi, sin\u00f3 com a tasca col\u00b7lectiva de definir i defensar de forma consensuada l’inter\u00e8s com\u00fa; i des d’aquesta posici\u00f3 de legitimitat, sigui la pol\u00edtica la que reguli les forces de l’economia, procurant que aporti benestar a tots, evitant tend\u00e8ncies a l’explotaci\u00f3 d’uns per altres i fent que els diners tornin a ser merament un instrument creat per servir els seus prop\u00f2sits i no en arma ominosa d’uns pocs per constituir-se en amos. S\u00f3n els diners els que han de servir a les necessitats de la societat i la natura, i no la societat i la natura els que han d’avenir-se als desitjos dels que,<\/p>\n
al seu propi gust i benefici, manegen els diners. Per aix\u00f2 avui, aqu\u00ed, exigim que la leg\u00edtima potestat de crear i controlar els diners torni de nou a mans de la societat i dels seus mecanismes democr\u00e0tics de govern; perqu\u00e8 si no som capa\u00e7os de canviar aix\u00f2, mai aconseguirem canviar res; seguiran imposant els seus desitjos qui creen i exploten el deute, i d’aqu\u00ed a uns anys, pocs anys, tots els recursos de la terra i tota aquesta bella riquesa que la humanitat ha generat al llarg de la seva hist\u00f2ria seran, sens dubte, la seva propietat privada .Qu\u00e8 passar\u00e0 sin\u00f3 invertim aquest flux? Qui definir\u00e0 el que \u00e9s bo? Quina classe d’imperi haur\u00e0 de decidir sobre nosaltres si, a la possessi\u00f3 de la riquesa i del poder, s’uneix tamb\u00e9 el de la informaci\u00f3, la del control total del que existeix i del que passa? A les seves mans estaran les nostres vides, perqu\u00e8 en les seves mans estar\u00e0 el dret a saber la veritat, el nostre dret al benefici de la ci\u00e8ncia, la nostra salut, el nostre coneixement, el nostre temps, la nostra riquesa material, la nostra energia, el nostre aliment, la nostra aigua. Les decisions importants es prenen cada vegada m\u00e9s lluny de nosaltres. V\u00e9nen cada vegada des de m\u00e9s alt. Es debiliten les fronteres, no per al tr\u00e0nsit de les persones, sin\u00f3 per difuminar la jurisdicci\u00f3 de la lleis; es creen organismes supranacionals, no per fer que la just\u00edcia arribi tothom, sin\u00f3 per minvar la sobirania dels pobles sobre el seu territori; se signen tractats de lliure comer\u00e7, no per afavorir les persones que compren les mercaderies, sin\u00f3 per blindar els interessos de companyies ap\u00e0trides davant els tribunals i les lleis dels estats; es faciliten vies perqu\u00e8 els rics evadeixin els seus impost i es carrega el suport de l’estat sobre les esquenes dels menys benestants; s’arbitren f\u00f2rums internacionals per a la participaci\u00f3 igualit\u00e0ria de tots els estats i els m\u00e9s rics s’uneixen entre si per conspirar impunement al marge d\u2019ells. Per aix\u00f2 el nou imperi dels diners ha conquistat la pol\u00edtica: per privar-la del seu sentit real i fer d’ella una quimera al seu servei; per aix\u00f2 companys i companyes, el nostre repte de cara ja a aquest present no \u00e9s altre que reconquerir-la, tornar a fer-la nostra, tornar a comprendre que la democr\u00e0cia va ser inventada perqu\u00e8 l’home \u00abdeixar\u00e0 de ser lliure el dia que renunci\u00ef a organitzar-se per buscar amb altres iguals la just\u00edcia \u00ab. Avui la nostra democr\u00e0cia es troba envellida, s\u00ed, per\u00f2 ja sabem perqu\u00e8. I el nostre repte \u00e9s rejovenir-la. Fer que recobri l’\u00edmpetu dels seus vells principis. No ens deixem enganyar pels que es presenten amb aires de novetat, d’empenta i xerrameca buida. Responen a les mateixes energies d’explotaci\u00f3 que sempre han tingut. No ens volen com a ciutadans lliures amos del nostre<\/p>\n
dest\u00ed personal i col\u00b7lectiu, sin\u00f3 com a elements d’explotaci\u00f3. Hem de ser capa\u00e7os de llevar-los la m\u00e0scara de modernitat o de republicanisme que mai voldran exercir. D’aix\u00f2 dependr\u00e0 que el futur dels nostres fills i dels nostres n\u00e9ts sigui una vida de titelles i d’esclaus o d’homes lliures plens d’orgull i de civilitat.<\/p>\n
Las pensions s\u00f3n un d’aquests objectius als que mai hem de renunciar. Si la vellesa \u00e9s m\u00e9s una actitud \u00e8tica que un desgast decr\u00e8pit de les nostres forces juvenils, de les nostres ments, de les nostres experi\u00e8ncies i de la nostra voluntat d’una aut\u00e8ntica democr\u00e0cia per als nostres fills i els nostres n\u00e9ts, aquest impuls \u00e8tic i de comprom\u00eds social no ens faltar\u00e0 mai. Estic segur, tot i que malastrucs i publicistes d’opini\u00f3 ho repeteixin, que no tornarem a viure en les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 vam ser classe obrera. Del que s\u00ed estic segur i conven\u00e7ut \u00e9s que estem assistint a una involuci\u00f3 civilitzadora que posa en q\u00fcesti\u00f3 els nostres modes de vida i de treball i dels nostres drets i llibertats. Como sempre, seran els treballadors i les treballadores els que hauran de defensar les llibertats i els drets enfrontant-se als poders capitalistes des d’un projecte democr\u00e0tic-popular que busqui una nova societat d’homes i dones lliures i iguals. Agrupem-nos, formem assemblees ciutadanes que defensin el present i el futur democr\u00e0tic de les nostres vides. Sense un projecte politic de pensions no hi ha democr\u00e0cia. No ens deixem robar la nostra dignitat perqu\u00e8, amics, \u00e9s ja l’\u00fanica cosa que de veritat ens queda i amb la dignitat de les persones i dels pobles no s’hi juga.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Si us plau, dedicar 5 minuts a llegir aquesta reflexi\u00f3 del nostre company Prudenci Vidal, que explica molt clarament com \u00e9s la nostra societat, el que ha passat, el que est\u00e0 passant i el que pot passar. Hem de tenir clar la import\u00e0ncia i la just\u00edcia de la nostra lluita, companys i companyes. SOBRE LA… Read More »Si us plau, dedicar 5 minuts a llegir aquesta reflexi\u00f3 \u00abSOBRE LA VELLESA\u00bb<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","_ti_tpc_template_sync":false,"_ti_tpc_template_id":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1247","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1247","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1247"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1247\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3316,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1247\/revisions\/3316"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1247"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1247"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1247"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}