Marea Blanca de Catalunya<\/p>\n
El neoliberalisme \u00e9s la ideologia sist\u00e8mica que, tradu\u00efda en pol\u00edtiques econ\u00f2miques mundials i regionals concretes, promou una transici\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica que desencadena la denominada \u00abcrisi\u00bb. Aquesta nova fase del sistema capitalista, el model neoliberal, ha anat concedint poder creixent al sistema financer i especulatiu en substituci\u00f3 del sistema d’activitat productiva, donant lloc a l’\u00faltima crisi financera globalitzada. La desregulaci\u00f3 dels sistemes sanitaris \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la ideologia desregularitzadora del sistema capitalista neoliberal a escala mundial.<\/p>\n
La \u00abcrisi financera\u00bb ha afectat directament a Espanya des de l’any 2007, per\u00f2 no \u00e9s a partir d’aquest any quan es comen\u00e7a a manifestar la influ\u00e8ncia del model neoliberal en les pol\u00edtiques sanit\u00e0ries.<\/p>\n
La Llei General de Sanitat de 1986, va establir un sistema sanitari nacional de car\u00e0cter i cobertura universal, finan\u00e7at amb aportacions fiscals, per\u00f2 \u00e9s a partir de l’Informe Abril (1991) 1,2, on es planteja prioritzar i aplicar criteris economicistes de mercantilitzaci\u00f3, de gesti\u00f3 empresarial, al sistema sanitari, mesures i ideologia destinades a canviar el model de sistema nacional de salut amb la introducci\u00f3 del model empresarial de compet\u00e8ncia. S\u2019obre la porta a la separaci\u00f3 de funcions entre l’autoritat sanit\u00e0ria, entitat compradora i els prove\u00efdors, un veritable sistema de \u201ccompra-venda\u201d de serveis a on els usuaris i titulars del sistema, passen a ser \u00abafiliats d\u2019asseguran\u00e7a\u201d i \u00abclients\u00bb. Els prove\u00efdors sanitaris s\u00f3n entitats i societats privades en \u00abcompet\u00e8ncia\u00bb amb els establiments p\u00fablics, o consorciades amb ells o entre ells. Tamb\u00e9 es d\u00f3na pas a l’empresarialitzaci\u00f3 de les entitats p\u00fabliques (creaci\u00f3 d’empreses p\u00fabliques) que poden externalitzar gran part dels seus serveis o derivar-los a empreses privades. Aquests canvis afectaran igualment als convenis, les pol\u00edtiques de personal i a les condicions laborals dels treballadors i treballadores del sistema.<\/p>\n
A Catalunya amb el trasp\u00e0s de compet\u00e8ncies en salut (1981) el model i ideologia neoliberal estava molt avan\u00e7ada. En el moment del trasp\u00e0s, l\u2019 entramat de prove\u00efdors no p\u00fablics del sistema catal\u00e0, m\u00fatues patronals i societats de dret privat i de l’esgl\u00e9sia era extens en el territori i en general de baixa qualitat. La decisi\u00f3 en pol\u00edtica sanit\u00e0ria va ser rescatar els centres de diverses titularitats amb inversi\u00f3 i ajudes p\u00fabliques.<\/p>\n
Amb La llei d’Ordenaci\u00f3 Sanit\u00e0ria de Catalunya (LOSC- 1990) 3, i amb les successives lleis i decrets, el canvi de model es va materialitzar a trav\u00e9s del CatSalut, el comprador de serveis, i la xarxa SISCAT, un sistema mixta i de mercat de compradors i prove\u00efdors tan diversos, que ha fragmentat completament el sistema i ha propiciat tamb\u00e9, les \u00abportes girat\u00f2ries\u00bb, el conflicte d’interessos i not\u00f2ries causes de corrupci\u00f3. El sistema \u00e9s tan complexa i amb tanta variabilitat en els resultats i indicadors de salut, habitualment manipulats, que ja no \u00e9s controlable per les pr\u00f2pies autoritats sanit\u00e0ries p\u00fabliques. La corrupci\u00f3 \u00e9s a Catalunya pionera, devastadora i flagrant.<\/p>\n
Des de 2007, la denomina crisi financera, ha perm\u00e8s tamb\u00e9 als diferents governs centrals, destinar importants aportacions dels PIB nacionals a la cobertura del deute i el rescat bancari i a justificar hip\u00f2critament les \u00abretallades\u00bb pressupostaries dels sistemes de solidaritat i de protecci\u00f3 social, provocant una veritable emerg\u00e8ncia social. Espanya ha estat dels pa\u00efsos m\u00e9s afectats per aquestes mesures. Catalunya ha liderat el ranquing de les \u00abretallades\u00bb pressupost\u00e0ries en sanitat i protecci\u00f3 social.<\/p>\n
En el sistema sanitari les mesures econ\u00f2miques i ideol\u00f2giques provocades per la denominada crisis, es tradueix en successius canvis legislatius (RD Llei 16\/2012), que limiten els drets d’acc\u00e9s i d’universalitat del sistema sanitari, retallen els recursos de personal i t\u00e8cnics, limiten els serveis i els precaritzen, introdueixen repagaments i el concepte \u201cd’assegurament\u00bb o \u00abafiliaci\u00f3\u00bb, propi d’un sistema de seguretat social, contraris i contraposats als objectius d’un veritable sistema nacional de salut.<\/p>\n
Totes aquestes mesures pol\u00edtiques i legislatives tenen com finalitat augmentar la privatitzaci\u00f3 del sistema sanitari afavorint els interessos de les m\u00fatues, fundacions de diverses titularitats i dels inversors privats, seguint les din\u00e0miques marcades per les institucions financeres internacionals.<\/p>\n
El resultat de la crisi financera i les mesures econ\u00f2miques i pol\u00edtiques que les han acompanyat no han afectat \u00fanicament al sistema sanitari, han representat socialment, atur, augment de la pobresa, precarietat laboral, p\u00e8rdua de la llar…que estan relacionats i s\u00f3n determinants socials directes de la salut. L’exclusi\u00f3 i la desigualtat resultant, la p\u00e8rdua de drets socials, tenen repercussions demostrades en la salut de les persones, juntament amb la degradaci\u00f3 de tots els serveis p\u00fablics destinats a mantenir una certa equitat, solidaritat i protecci\u00f3 social. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia ha augmentat tamb\u00e9 la desigualtat social i de g\u00e8nere. En aquesta \u00e8poca de mercantilitzaci\u00f3 creixent, el cos de les dones i les seves capacitats reproductives estan entrant paulatinament en el mercat com un n\u00ednxol de negoci m\u00e9s.<\/p>\n
Els resultats de les pol\u00edtiques del neoliberalisme econ\u00f2mic han estat estudiats en diversos estudis d’impacte en la salut i les conseq\u00fc\u00e8ncies reals d’aquestes pol\u00edtiques genocides, els anirem trobant no necess\u00e0riament en els grans indicadors de mortalitat o la taxa de su\u00efcidis, sin\u00f3 en l’augment de les malalties f\u00edsiques i mentals de les persones i les comunitats. I aniran en augment si no hi posem remeis contundents immediats. Les mateixes institucions financeres que han propiciat aquestes pol\u00edtiques adverteixen ara a Espanya sobre els possibles perills.<\/p>\n
\u201c\u00abLa salut \u00e9s un assumpte social, econ\u00f2mic i pol\u00edtic, i \u00e9s, sobretot, un dret hum\u00e0 fonamental. La desigualtat, la pobresa, l\u2019explotaci\u00f3, la viol\u00e8ncia i la injust\u00edcia s\u00f3n a l\u2019arrel de la mala salut i de les morts dels pobres i els marginats. La salut per a totes les persones significa que s\u2019han de desafiar els interessos dels poderosos, que cal fer front a la globalitzaci\u00f3 i que les prioritats pol\u00edtiques i econ\u00f2miques s\u2019han de canviar de forma dr\u00e0stica.\u00bb4 Marea Blanca de Catalunya<\/p>\n
L\u2019altre fenomen acompanyant ha estat l\u2019abandonament total de l\u2019 Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria de Salut i la p\u00fablica i comunit\u00e0ria, desviant recursos als centres de negoci que ara s\u00f3n els Hospital.<\/p>\n
En el moment actual de l’espoliat sistema de salut, \u00e9s necessari un replantejament pol\u00edtic general del sistema.<\/p>\n
Un reset del sistema que comenci per implicar i considerar als actuals \u00abclients\u00bb com les persones, la ciutadania i els professionals sanitaris, com veritables titulars i agents del sistema i la seva participaci\u00f3 real, democr\u00e0tica i decis\u00f2ria en les pol\u00edtiques de salut. La democr\u00e0cia ha sigut una de les principals perjudicades de aquesta estafa general denomina \u201ccrisi\u201d globalitzada.<\/p>\n
S\u00b4ha de produir un canvi de paradigma que sigui compatible amb la solidaritat social, la sostenibilitat mediambiental i atengui les existents i flagrants desigualtats de g\u00e8nere en salut i en els aspectes reproductius i de cura de la vida. Hem de treballar cap a aconseguir una aut\u00e8ntica i Nova Cultura de la Salut, que miri a les persones i les comunitats de manera hol\u00edstica i no com peces, separades i individuals. Els Eixos del canvi de paradigma<\/p>\n
El Sistema de salut ha de ser solidari i universal, fonamentat en la Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria i la salut de les comunitats . Considerar la salut i la sanitat com Drets fonamentals i socials b\u00e0sics. El Sistema sanitari ha de ser de gesti\u00f3 i provisi\u00f3 p\u00fabliques. Reorganitzar el sistema per evitar que el benefici d’uns pocs perjudiqui la salut global de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
Donar el paper prioritari a la prevenci\u00f3, els condicionants socials i mediambientals de la salut. L’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria, el primer nivell d’atenci\u00f3, no ha de ser \u00fanicament la porta d’entrada al sistema sin\u00f3 l’eix vertebrador de tot el sistema sanitari i de salut.<\/p>\n
Centrar les actuacions en salut en les persones i la comunitat i no en la malaltia, atenen els nous reptes en cronicitat, discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere i els nous entorns demogr\u00e0fics, socials i mediambientals. La Ind\u00fastria Farmac\u00e8utica i Investigaci\u00f3 I+D han d\u2019estar sota regulaci\u00f3 i control governamental, determinant els eixos prioritaris d\u2019investigaci\u00f3, segons les necessitats de l\u2019 evid\u00e8ncia cient\u00edfica. per aquests canvis es necessari arribar a una inversi\u00f3 en salut a escala europea. Amb un M\u00ednim 7% del PIB. Sanitat laica que atengui a la cura, els drets reproductius de les dones i al dret de morir dignament. El que est\u00e0 passant ara i algunes propostes i mesures:<\/p>\n
Actualment estem davant d\u2019un allau depredador del sector sanitari privat, amb empreses multinacionals que es dediquen a la predaci\u00f3 sense control i monopolitzen els serveis i els recursos b\u00e0sics. Ind\u00fastries alimentaries, farmac\u00e8utiques i de biotecnologia que funcionen a escala mundial.<\/p>\n
Davant d\u2019un descens dr\u00e0stic de les pol\u00edtiques preventives i de salut p\u00fablica. Tamb\u00e9 existeix un d\u00e8ficit hist\u00f2ric i en decreixement de la inversi\u00f3 en serveis socials, depend\u00e8ncia, salut, educaci\u00f3 i serveis p\u00fablics. Est\u00e0 augmentant el volum del sector negoci i la mercantilitzaci\u00f3 dels serveis de salut en contraposici\u00f3 a la inversi\u00f3 p\u00fablica socialment necess\u00e0ria i eficient.<\/p>\n
La desregulaci\u00f3 i manca de control de les autoritats sanit\u00e0ries sobre compliments dels plans de salut i els resultats en salut, b\u00e9 donada per la diversitat de titularitats i de prove\u00efdors amb finalitats de lucre i altres, no estrictament lligats a la salut de les persones.<\/p>\n
S’utilitzen eufemismes i neo-llenguatge per amagar els diferents lobbies i interessos. Invenci\u00f3 de f\u00f3rmules de col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privades- o denominades \u00absocials\u00bb per parasitar els escassos recursos p\u00fablics. Aquestes noves f\u00f3rmules s’acompanyen de lleis que les fan possibles. S\u2019han de paralitzar les privatitzacions i procedir a les reversions, amb expropiaci\u00f3 i\/o reintegraci\u00f3 al sistema sanitari p\u00fablic de les empreses privades o mixtes- consorciades, i altres f\u00f3rmules de titularitat que es mantenen i funcionen i s\u00f3n viables gr\u00e0cies al finan\u00e7ament p\u00fablic.<\/p>\n
Fonamentar les intervencions en salut, tant cl\u00edniques com tecnol\u00f2giques, d’acord amb suficient evid\u00e8ncia cient\u00edfica, independent de lobbies i conflictes d’inter\u00e8s de farmac\u00e8utiques o empreses tecnol\u00f2giques o d\u2019informaci\u00f3.<\/p>\n
Creaci\u00f3 d’una Agencia central de compres i medicaments gen\u00e8rics, limitant el poder de les farmac\u00e8utiques i l’\u00fas de medicaments. Creaci\u00f3 de farm\u00e0cia p\u00fablica.<\/p>\n
Desmedicalitzaci\u00f3 i desmedicamentalitzaci\u00f3 de la salut i la vida.<\/p>\n
La ideologia que sost\u00e9 que el mercat \u00e9s el mecanisme m\u00e9s eficient d’assignaci\u00f3 de recursos \u00e9s falsa i tanmateix est\u00e0 intentant instal\u00b7lar-se, a cop de propaganda i de l’\u00fas dels mitjans de comunicaci\u00f3, en el pensament com\u00fa. Per aix\u00f2 s\u2019 estan utilitzant tamb\u00e9 les llistes d\u2019espera medico-quir\u00fargiques a la sanitat p\u00fablica.<\/p>\n
La privatitzaci\u00f3 sanit\u00e0ria incrementa els costos reals i disminueix la qualitat de l’atenci\u00f3. Crea opacitat i corrupci\u00f3, genera iniquitat i l’aplicaci\u00f3 de criteris de selecci\u00f3 del risc i el lucre en la tria de persones, grups i malalties.<\/p>\n
El mercat no pot ser el regulador dels denominats \u00abproductes\u00bb sanitaris, perqu\u00e8 la salut no pot estar subjecta a les seves lleis. La salut, el cossos de les persones i el seu benestar saludable no poden convertir-se en un negoci ni objecte de mercadeig pel benefici d\u2019uns pocs.<\/p>\n
La despesa (inversi\u00f3 sanit\u00e0ria) per c\u00e0pita a Espanya i el percentatge del PIB, est\u00e0 per sota de la mitjana de la UE. Tamb\u00e9 el sistema sanitari es finan\u00e7a p\u00fablicament, per sota de la mitjana del 7% de la UE. No \u00e9s cert doncs que ens trobem en una situaci\u00f3 de despesa p\u00fablica social excessiva com diuen els interessos dels retalladors de drets socials. En salut, en educaci\u00f3, en atenci\u00f3 socials i a la depend\u00e8ncia, estem per sota de la mitja europea.<\/p>\n
El sector sanitari quan \u00e9s social, p\u00fablic i democr\u00e0tic \u00e9s motor de l’economia i de creaci\u00f3 de llocs de treball.<\/p>\n
Garantint els serveis p\u00fablics universals \u00e9s la millor manera de poder disminuir els nivells de pobresa i exclusi\u00f3 social.<\/p>\n
Assegurar el finan\u00e7ament suficient i necessari. Creaci\u00f3 d’un espai \u00abno mercantil\u00bb a escala europea, amb car\u00e0cter social i sostenible i sostingut per la B.C. E.<\/p>\n
Canvis progressistes i redistributius en les pol\u00edtiques fiscals. Limitaci\u00f3 internacional dels poders financers.<\/p>\n
Taxes tipus Tobin per a creaci\u00f3 d’un fons social i ecol\u00f2gic.<\/p>\n
La resposta ha de ser unit\u00e0ria, des de la conflu\u00e8ncia de moviments a escala local, nacional i tamb\u00e9 global.<\/p>\n
PONENCIA<\/p>\n
La depredaci\u00f3, la \u201cparasitaci\u00f3\u201d, l\u2019 externalitzaci\u00f3 o privatitzaci\u00f3 a la fi \u00e9s avui en dia la norma dins el sistema de salut i sanitat.<\/p>\n
Exemples de les (males) pr\u00e0ctiques habituals .- Nom\u00e9s com il\u00b7lustraci\u00f3:<\/p>\n
Facin una composici\u00f3 inacabable amb els termes que segueixen en una elaborada utilitzaci\u00f3 de tot tipus d\u2019 eufemismes: Externalitzacions\/privatitzacions, desinversi\u00f3\/desballestament, retallades\/tancament, agressions, precarietat, \u201cconsorciacions\u201d\/concertacions sempre sota la l\u00f2gica neoliberal, empobriment del sistema p\u00fablic i enriquiment dels beneficis privats. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un llistat dels errors un veritable pr\u00e0ctica dels horrors<\/p>\n
El que coneixem com a Mercantilitzaci\u00f3 sistem\u00e0tica versus la garantia i acc\u00e9s del Dret a la salut. El mateix modus operandi que a la resta d\u2019 altres Serveis P\u00fablics.<\/p>\n
La veritable q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: D\u2019on es pot treure benefici ? I les \u201cmadrazas\u201d dels sistema: PriceWaterhouseCoopers , IESE, ESADE, s\u2019hi esmercen de ple i a plena satisfacci\u00f3 per a bastir noves i sofisticades estrat\u00e8gies per seguir fent que la roda de la depredaci\u00f3 segueixi girant. I all\u00e0 es formen quadres directius i de \u201crecursos humans\u201d per a pilotar la desviaci\u00f3 de \u201crecursos econ\u00f2mics\u201d. La potent m\u00e0quina dels medias del sistema far\u00e0 la resta.<\/p>\n
2.- En aquests darrers 10 anys…<\/p>\n
a) Fets i objectius.-<\/p>\n
Assenyalar algunes tend\u00e8ncies not\u00f2ries: Increment de la voracitat dels mercats i la depredaci\u00f3 de serveis de tot tipus dins les atencions p\u00fabliques. Agressivitat in crescendo dels agents neoliberals i les empreses del \u201csector negoci salut\u201d en tot el seu abast i de la sanitat en particular .<\/p>\n
Sagnant el sistema p\u00fablic la pretensi\u00f3 \u00e9s liquidar-lo i deixar en tot cas redu\u00eft a serveis testimonials de caritat a imatge del seu paradigma i model USA. Parasitar el ja escassos recursos dels pressupostos p\u00fablics de salut per re-direccionar-los mitjan\u00e7ant exercicis d\u2019opacitat i enginyeria financera a destinaci\u00f3 final de beneficis i lucres empresarials<\/p>\n
b) Desenvolupament legislatiu i cobertura pol\u00edtica.-<\/p>\n
Desenvolupament legislatiu, arreu, a mida del lliure mercat, directrius neoliberals des d\u2019Europa, acatades submisament i c\u00f2mplices, per governs, estatals i auton\u00f2mics. Us i ab\u00fas del mantra pervers de la perversa \u201ccol\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic \u2013privada\u201d i ara reformulada com a \u201cp\u00fablic- social\u201d seguin l\u2019estrat\u00e8gia de la gesti\u00f3 \u201cmixta\u201d, o \u201ceconomia col\u00b7laborativa\u201d que permeti el robatori des dels consorcis legals i sota benediccions de modernitat i publicitat d\u2019una falsa efici\u00e8ncia. Una sola paraula pot definir tota aquesta malpraxis: Se\u2019n diu Corrupci\u00f3. I aquesta \u00e9s ja antiga, end\u00e8mica, i incorporada al sistema a Catalunya<\/p>\n
3.- Plou sobre mullat. Qu\u00e8 fer ?<\/p>\n
– Aquest robatori sostingut i la p\u00e8rdua de pressupostos p\u00fablics, que mai no arriben a recuperar-se (avui seguim per darrera dels de 2010 !!) provoquen un veritable proc\u00e9s<\/p>\n
d\u2019an\u00e8mia financera cr\u00f2nica per una sangria sostinguda i incrementada en el temps. Una sola xifra publicada els darrers dies: Catalunya dedica a sanitat un 27,5% menys que abans de la crisi econ\u00f2mica.<\/p>\n
-Avui el risc \u00e9s ni m\u00e9s ni menys el d\u2019acabar perdent el que va quedant dins del sistema p\u00fablic de salut<\/p>\n
-La lluita \u00e9s l\u2019 \u00fanica alternativa i ha de ser sense reserves perqu\u00e8 ens hi juguem molt. La p\u00e8rdua podria ser irreversible<\/p>\n
-L\u2019enemic \u00e9s molt poder\u00f3s. La desproporci\u00f3 de forces \u00e9s tremenda. Ells disposen de veritables maquines , recursos materials, think tanks, professionals experts a sou, medias al seu servei bel\u00b7ligerant creant \u201copini\u00f3 social\u201d, perversi\u00f3 del llenguatge i sofisticats eufemismes per amagar la realitat i confondre\u2019ns. I estan cofois de proclamar la seva superioritat.<\/p>\n
En aquest escenari l\u2019\u00fanica sortida possible \u00e9s la lluita. En resposta a les agressions, en denuncia i tot fent la contraproposta des dels moviments socials. Comprometent per ra\u00f3 i per just\u00edcia a institucions, organitzacions, sindicats, partits, governs.<\/p>\n
I no defallir. La lluita \u00e9s a diari, i \u00e9s a tot arreu. Decidim i\u00a0actuem plegades per tornar a guanyar i reapropiar-nos del que \u00e9s de la ciutadania.<\/p>\n
Marea Blanca de Catalunya<\/p>\n
Octubre 2018<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Marea Blanca de Catalunya El neoliberalisme \u00e9s la ideologia sist\u00e8mica que, tradu\u00efda en pol\u00edtiques econ\u00f2miques mundials i regionals concretes, promou una transici\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica que desencadena la denominada \u00abcrisi\u00bb. Aquesta nova fase del sistema capitalista, el model neoliberal, ha anat concedint poder creixent al sistema financer i especulatiu en substituci\u00f3 del sistema d’activitat productiva,… Read More »Marea Blanca de Catalunya El neoliberalisme \u00e9s la ideologia sist\u00e8mica<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","_ti_tpc_template_sync":false,"_ti_tpc_template_id":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1304","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1304","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1304"}],"version-history":[{"count":1,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1304\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3271,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1304\/revisions\/3271"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1304"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1304"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1304"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}