10 anys de crisi, prenem el control de les finances!<\/p>\n
Jornada Internacional de lluita organitzada per ATTAC i altres 50 entitats.<\/p>\n
Barcelona, 15\/09\/2018<\/p>\n
Taula rodona: la crisis financera, social, ecol\u00f2gica i de desigualtat de g\u00e8nere Joan Tugores, Entic Tello, Dolors Comas d\u2019Argemir, Sira Vilardell<\/p>\n
L\u2019impacte social i civilitzatori de la crisi Dolors Comas d\u2019Argemir<\/p>\n
La gran depressi\u00f3. Aquests 10 anys de crisi han comportat l\u2019increment de les desigualtats socials, sofriment hum\u00e0, una crisi de la representativitat pol\u00edtica, i un increment dels posicionaments favorables a l\u2019exclusi\u00f3 social. S\u2019ha produ\u00eft un important retroc\u00e9s en drets socials, que pateixen amplis sectors de la poblaci\u00f3: l\u2019atur i la precarietat, els treballadors pobres, els desnonaments, els problemes dels pensionistes, les retallades…. Per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019han multiplicat els moviments de resist\u00e8ncia que lluiten contra aquest escenari regressiu; les marees blanques, les verdes, les taronges, les dels pensionistes; la PAH; el sindicat de llogaters; la revoluci\u00f3 feminista; i tantes i tantes organitzacions que avui estan implicades en aquestes jornades. Podem trobar solucions? Com a m\u00ednim; \u00bfpodem trobar sortides a aquesta situaci\u00f3? Vull centrar-me en un parell d\u2019exemples per mostrar els efectes de la crisis en el camp social, per\u00f2 tamb\u00e9 en l\u2019economia moral: \u00e9s a dir, no sols els efectes de la crisi des del punt de vista material, sin\u00f3 tamb\u00e9 en els valors que sustenten la moralitat social, el que considerem just o no, digne de ser defensat o no. El primer exemple \u00e9s el de Rosa Pitarque. Coneixem a la Rosa a partir d\u2019una not\u00edcia de successos que els mitjans van reproduir gaireb\u00e9 amb les mateixes paraules: el dia 14 de novembre del 2016, una anciana de 81 anys que vivia en el c\u00e8ntric carrer de Santa Anna de Reus va morir en intentar fugir d\u2019un foc que s\u2019havia iniciat al seu matal\u00e0s degut a una espelma que feia servir per il\u00b7luminar-se. Malgrat la informaci\u00f3, no coneixem a la persona. Sembla paradoxal, la Rosa cobra vida amb el seu darrer silenci, amb la seva mort. Ens trobem davant del que s\u2019anomena una antibiografia (no \u00e9s una persona famosa; no sabem qu\u00e8 ha fet en la vida, encara que ho podem deduir…). En les not\u00edcies surt el seu nom i sabem que es deia Rosa. I el cognom?… Em va costar trobar-lo: Pitarque. En les diverses cr\u00f2niques dels fets una pregunta ressona: per qu\u00e8? \u00c9s la causalitat la que ens interroga, interpel\u00b7la i remou. Per aix\u00f2 mateix, r\u00e0pidament es busquen i assenyalen a culpables. 10 anys de crisi, prenem el control de les finances! Jornada Internacional de lluita 2 Un dels actors assenyalats \u00e9s la fam\u00edlia, que l\u2019Ajuntament qualifica de \u201cdesestructurada\u201d en una cr\u00edtica que tamb\u00e9 es troba en les not\u00edcies: \u201cLo que le pas\u00f3 fue culpa de su familia. La abandonaron\u201d (deia La Vanguardia). Es dona per suposat que la fam\u00edlia t\u00e9 responsabilitat de cuidar a la gent gran, per\u00f2 \u00e9s significatiu que aquesta cura s\u2019atribueix a les dones i en els diferents reportatges consultats, solament apareixen noms de dones: el de la mateixa Rosa, el de la seva n\u00e9ta T\u00e0nia i de la besn\u00e9ta Silvia, per\u00f2 en cap lloc apareix el nom del seu fill, com si res tingu\u00e9s a veure amb ella. Hi ha tamb\u00e9 tot un seguit d\u2019acusacions articulades a partir d\u2019oposicions: L\u2019Ajuntament i Gas Natural s\u2019acusen m\u00fatuament de neglig\u00e8ncia per no haver-se avisat respectivament, uns de la situaci\u00f3 de vulnerabilitat de la dona, els altres del fet que tallaven la llum. Hi ha tamb\u00e9 debat al voltant de la impugnaci\u00f3 per part de l\u2019Estat d\u2019alguns articles de la llei contra la pobresa energ\u00e8tica (Llei 24\/2015 del Parlament de Catalunya) i hi ha tamb\u00e9 les pol\u00e8miques entre partits pol\u00edtics i moviments socials. Veiem doncs, les falles de les Administracions i la disputa per les compet\u00e8ncies; constatem tamb\u00e9 que els rebuts de l\u2019electricitat no paren d\u2019augmentar i que les companyies el\u00e8ctriques fan uns guanys enormes. Se\u2019ns fa evident que el que va passar a Reus i va provocar la mort de Rosa Pitarque va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019ella mateixa i ens parla d\u2019empreses, institucions i arriba a dimensions globals. Tanmateix, els relats sobre la mort per inhalaci\u00f3 de fum de Rosa Pitarque no ens expliquen el \u2018per qu\u00e8\u2019 de la seva mort, nom\u00e9s el com. I per buscar el perqu\u00e8 cal relacionar les \u201cpol\u00edtiques d\u2019austeritat\u201d, la pobresa, el g\u00e8nere i les velleses. Quan pobresa i vellesa coincideixen es genera vulnerabilitat social, fet que es veu exacerbat pel clima d\u2019austeritat i per l\u2019afebliment de les pol\u00edtiques socials. Una altra dimensi\u00f3 que es vincula amb les dues anteriors \u00e9s la dimensi\u00f3 de g\u00e8nere, ja que les velleses, com la pobresa, tenen sobretot cara de dona. Les etapes anteriors del cicle vital condicionen la forma en qu\u00e8 s\u2019arriba a la vellesa, i les dones grans d\u2019avui hi arriben en una posici\u00f3 desfavorable degut al rol de treballadores dom\u00e8stiques no reconegudes que han tingut al llarg de la seva vida; fet que alhora les fa m\u00e9s dependents de la parella o la fam\u00edlia. Per\u00f2 la dimensi\u00f3 de g\u00e8nere encara va m\u00e9s enll\u00e0, ja que la cura \u00e9s una dimensi\u00f3 associada, encara avui, a l\u2019\u00e0mbit privat i a l\u2019\u00e0mbit femen\u00ed. Amb unes deficients pol\u00edtiques socials i fortes retallades en les de la depend\u00e8ncia, moltes dones acaben dedicant bona part del seu temps a cuidar dels seus familiars i for\u00e7ades a retirar-se del mercat de treball, en un cicle pervers que les perjudica en la vellesa. La pobresa 10 anys de crisi, prenem el control de les finances! Jornada Internacional de lluita 3 de la gesti\u00f3 privada dels serveis sanitaris, i tamb\u00e9 una expansi\u00f3 de l\u2019oferta mercantil (front a la p\u00fablica) dels serveis sanitaris i de la depend\u00e8ncia. En aquest context, la reacci\u00f3 social a les reformes i els seus impactes socials ha estat desigual. La resposta a la crisi ha suposat un refor\u00e7ament no desitjat de la solidaritat familiar, sobretot de la poblaci\u00f3 pensionista amb els seus fills mitjan\u00e7ant ajuts econ\u00f2mics i cures d\u2019infants i persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia. Ha suposat tamb\u00e9 una refeminizaci\u00f3 dels treballs de cura en les fam\u00edlies. El recurs a l\u2019emigraci\u00f3 dels joves m\u00e9s qualificats ha estat un altre dels efectes de la crisi que encara persisteix. La societat civil, per la seva banda, ha generat noves formes de solidaritat informal i l’expansi\u00f3 de formes organitzades d\u2019economia col\u00b7laborativa, monet\u00e0ria i no monet\u00e0ria, encara poc conegudes en el seu impacte. A m\u00e9s, els professionals del sector p\u00fablic han reaccionat mitjan\u00e7ant mobilitzacions o \u201cmarees\u201d en defensa de la sanitat p\u00fablica, del sistema educatiu o dels serveis socials i de la depend\u00e8ncia. Les dones s\u2019han rebel\u00b7lat i s\u2019ha incrementat substancialment el rebuig contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Els pensionistes han organitzat fortes mobilitzacions. Les persones afectades per desnonaments o lloguers abusius tamb\u00e9 s\u2019han organitzat. Tot plegat, si b\u00e9 no ha frenat els ajustaments, s\u00ed ha posat al menys de manifest les conseq\u00fc\u00e8ncies socials negatives de les pol\u00edtiques d\u2019austeritat sobre la poblaci\u00f3. L\u2019altre exemple que volia tractar fa refer\u00e8ncia a l\u2019anomenada \u201ccrisis de refugiats\u201d. Aquesta crisi de refugiats s\u2019ha caracteritzat per dos fets principals – Un quantitatiu: t\u00e9 a veure amb les 1,3 milions de persones que l\u2019any 2015 van creuar les fronteres de la UE, la majoria des de S\u00edria (ara arriben molts menys degut al paper de Turquia en la contenci\u00f3 dels despla\u00e7ats). Aquesta xifra pot impressionar per\u00f2 es relativitza quan la comparem amb els 500 milions d\u2019habitants de la UE i amb les xifres de refugiats en els pa\u00efsos del Mitj\u00e0 orient (nom\u00e9s al L\u00edban, que t\u00e9 4 milions d\u2019habitants, n\u2019hi ha 1,5 milions) – L\u2019altre \u00e9s qualitatiu. Fa poc temps, pocs anys, prevalia la qualificaci\u00f3 d\u2019immigrants, i es veien com estrangers il\u00b7legals. Aix\u00ed succe\u00ed, per exemple, amb el naufragi de Lampedusa a l\u2019abril de 2015, on van morir m\u00e9s de 700 persones que foren qualificades d\u2019immigrants. Pocs mesos despr\u00e9s d\u2019aquest fet, a l\u2019estiu, coincidint amb la mort d\u2019Aylin i les caminades dels refugiats (que tant recorden l\u2019exili republic\u00e0) es produeix un canvi: es parla de refugiats i es considera que fugen de la guerra i estan buscant asil. Aquestes dues tend\u00e8ncies expressen com aquestes q\u00fcestions es reconfiguren constantment i que estan associades als canvis en la representaci\u00f3 de les persones involucrades i en la percepci\u00f3 de legitimitat de les seves demandes i necessitats. El que es modifica \u00e9s l\u2019economia moral: la producci\u00f3 de sentiments i normes morals en relaci\u00f3 als refugiats i als immigrants. Aplicar un terme o un altre (refugiat o immigrant) no \u00e9s neutre. Es considera que el refugiat fa un despla\u00e7ament for\u00e7\u00f3s i no pot tornar al seu pa\u00eds, mentre que l\u2019immigrant sembla haver escollit despla\u00e7ar-se de forma volunt\u00e0ria i tindria la possibilitat de tornar al seu pa\u00eds. En un cas, els Estats (segons els compromisos de la Convenci\u00f3 de Ginebra, que no s\u2019estan complint) 10 anys de crisi, prenem el control de les finances! Jornada Internacional de lluita 4 estarien obligats a acollir-los, per\u00f2 en el segon no: dep\u00e8n del mercat de treball. La percepci\u00f3 de legitimitats \u00e9s diferent. Per\u00f2 quina \u00e9s la l\u00ednia divis\u00f2ria entre despla\u00e7ament for\u00e7at i voluntari? Com fer la difer\u00e8ncia quan hi ha m\u00faltiples experi\u00e8ncies i pr\u00e0ctiques de les persones que es desplacen?: els qui fugen de la fam, els qui arriben com immigrants a un pa\u00eds i emigren cap a un altre, les motivacions de les criatures que viatgen soles, les dones que fugen de jerarquies patriarcals; els qui fugen de la degradaci\u00f3 del seu medi on no poden sobreviure i que comencem a anomenar refugiats ambientals… Es dif\u00edcil marcar difer\u00e8ncies entre l\u2019emigraci\u00f3 volunt\u00e0ria i la for\u00e7ada. No vull minimitzat amb aix\u00f2 la import\u00e0ncia de recon\u00e8ixer la situaci\u00f3 extrema dels refugiats. El que vull assenyalar \u00e9s l\u2019arbitrarietat en com es marca la difer\u00e8ncia. Finalment ho defineix una resoluci\u00f3 administrativa: els refugiats als qui es denega la demanda d\u2019asil passen a la condici\u00f3 d\u2019immigrants econ\u00f2mics. I es deneguen moltes demandes d\u2019asil… I aquestes resolucions administratives no depenen tant de la situaci\u00f3 extrema de la persona, sin\u00f3 de l\u2019economia pol\u00edtica del moment. S\u2019ha pogut comprovar que a Fran\u00e7a, per exemple, durant les \u201cTres D\u00e8cades Glorioses\u201d posteriors a la Segona Guerra Mundial en qu\u00e8 es produ\u00ed una forta expansi\u00f3 econ\u00f2mica vinculada a la reconstrucci\u00f3 del pa\u00eds, els refugiats eren benvinguts i era f\u00e0cil aconseguir l\u2019asil. En els anys 50s, \u00bc part dels estrangers a Fran\u00e7a eren refugiats (420.000 d\u2019un total de 1,5 milions). Tamb\u00e9 succe\u00efa que hi havia refugiats que ja no sol\u00b7licitaven l\u2019asil perqu\u00e8 es podien regularitzar a partir del treball (com succe\u00ed amb molts espanyols exiliats i portuguesos). Posteriorment, amb la crisi econ\u00f2mica del anys 70s (crisi del petroli, reconversions, deslocalitzacions) es tanquen les portes a la immigraci\u00f3 i s\u2019incrementen les denegacions de les peticions d\u2019asil. Conclusi\u00f3 dita amb tota la seva cruesa: una vegada els refugiats perden el seu valor econ\u00f2mic perden tamb\u00e9 el seu valor moral. Passen a ser objecte de sospita, fins i tot de terrorisme; cal que aportin proves contundents per demostrar la seva condici\u00f3, i f\u00e0cilment se\u2019ls considera immigrants indocumentats que no s\u00f3n mereixedors de protecci\u00f3. Una paradoxa moral, una aparent contradicci\u00f3: mentre que la UE defensa els valors universals dels drets humans, hi ha una limitaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s forta en aplicar el dret d\u2019asil a les persones refugiades. Per una banda hi ha el discurs (i la pr\u00e0ctica) de les autoritats de qu\u00e8 cal controlar les fronteres i, al mateix temps, hi ha la ret\u00f2rica de qu\u00e8 cal protegir els refugiats. Discrep\u00e0ncia entre paraules i actes, entre el llenguatge oficial dels drets i les pr\u00e0ctiques reals d\u2019exclusi\u00f3. Cada vegada \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil ignorar que els que procedeixen de Siria, Irak, Som\u00e0lia, Eritrea o Sudan s\u00f3n v\u00edctimes de la persecuci\u00f3 i la viol\u00e8ncia pol\u00edtiques, i al mateix temps cada vegada es deneguen m\u00e9s demandes d\u2019asil, i plana la sospita sobre els qui arriben als nostres pa\u00efsos com a refugiats.. Quines respostes des de la societat civil? Tenim sortosament les respostes solid\u00e0ries i ens en podem enorgullir. Per\u00f2 aquelles contradiccions pol\u00edtiques que he assenyalat tenen tamb\u00e9 els seus efectes en la poblaci\u00f3. Estem assistint a l\u2019expansi\u00f3 dels populismes de l\u2019extrema dreta: manifestacions i protestes xen\u00f2fobes a Alemanya, tancament de fronteres a Hongria i a It\u00e0lia, increment dels partits xen\u00f2fobs a Su\u00e8cia, Fran\u00e7a, Su\u00efssa, Dinamarca, Gran Bretanya, Pol\u00f2nia, Alemanya…. Ofereixen seguretat, ordre i protecci\u00f3, front la situaci\u00f3 d\u2019inseguretat, de 10 anys de crisi, prenem el control de les finances! Jornada Internacional de lluita 5 precarietat, d\u2019incerteses que pateix bona part de la poblaci\u00f3. Por a perdre la feina, a perdre les pensions; por a perdre l\u2019habitatge, por respecte al futur dels fills i filles, por a l\u2019estranger que apareix com enemic…. S\u2019estan afeblint els valors relacionats amb la igualtat i la just\u00edcia, i s\u2019enforteixen en canvi els elements identitaris, la seguretat que sembla oferir la \u201cpatria petita\u201d (\u201cprimer els de casa\u201d). El conflicte es situa en la dicotomia nosaltres \/ ells (els de fora), invisibilitzant el conflicte social derivat de les desigualtats, la injust\u00edcia i la pobresa. Enric Juliana considerava en un article recent que els valors de l\u2019extrema dreta actuaven com una \u201catracci\u00f3 fatal\u201d, fruit de les forces tect\u00f2niques que estan removent la nostra societat i que els populismes de dreta o d\u2019extrema dreta han sabut capitalitzar. I ara sembla que aquesta atracci\u00f3 fatal arriba tamb\u00e9 a alguns partits o personatges que provenen de la tradici\u00f3 de l\u2019esquerra. I ho tinc clar: si ens apropiem dels valors i el llenguatge excloent, hem perdut la batalla. La crisi ha colpejat amb for\u00e7a a la poblaci\u00f3 des del punt de vista material (ja ho hem assenyalat abans; precarietat, pobresa, emigraci\u00f3, retallades…) per\u00f2 tamb\u00e9 est\u00e0 colpejant l\u2019economia moral, els valors culturals i socials, exacerbant l\u2019individualisme i fomentant l\u2019exclusi\u00f3 social. I entenc que en ambd\u00f3s aspectes hem d\u2019incidir en la recerca d\u2019alternatives: la defensa dels drets socials, i la defensa dels valors morals que els sustenten. Com a resum: m\u00e9s societat i m\u00e9s pol\u00edtica, i una nova economia moral. Nom\u00e9s uns apunts telegr\u00e0fics respecte a alternatives possibles. Donem valor al vincle social. Si no hi ha vincle social, no hi ha societat. Soc antrop\u00f2loga, i no puc oblidar les ensenyances de Marcel Mauss o de Karl Polanyi. Ells mostren de forma fonamentada que les societats no descansen sobre l\u2019exist\u00e8ncia del mercat, la compra i la venda, sin\u00f3 sobre el que Marcel Mauss denominava la \u201ctriple obligaci\u00f3 de donar, rebre i retornar\u201d. Aquest \u00e9s un bon punt de partida per superar el model de l\u2019hegemonia de l\u2019economia monet\u00e0ria i adoptar la l\u00f2gica de l\u2019anti-utilitarisme. \u00c9s la base de l\u2019economia social, dels drets entesos com a defensa del b\u00e9 com\u00fa, de la solidaritat entesa com a reciprocitat. Defenso la necessitat de construir una societat cuidadora. Soc feminista i no puc deixar d\u2019esmentar a Nancy Frazer i a Silvia Federici. Tenir cura \u00e9s la nova revoluci\u00f3. Suposa recon\u00e8ixer que les persones som fragmentades, que ens necessitem els uns als altres, que son interdependents i tamb\u00e9 ecodependents. Tenir cura implica pensar en les necessitats dels altres i exercir la solidaritat quotidiana en tots el \u00e0mbits. Cuidar a les criatures, al planeta, a la gent gran. Cuidar la din\u00e0mica dels debats, dels acords, per arribar a consensos. Cuidar els valors. Cuidar les persones malaltes, les nostres ciutats, els nostres barris. Sense negar l\u2019exist\u00e8ncia del conflicte social, per poder negociar, arribar a consensos, recon\u00e8ixer la pluralitat de les nostres societats. Les ciutats i el municipalisme com a espais de transformaci\u00f3 social. Avui les ciutats s\u00f3n espais de resist\u00e8ncia als embats del neoliberalisme. Pensem en el cas de Londres, en la resist\u00e8ncia de Par\u00eds, en les experi\u00e8ncies a Barcelona. Las ciutats, els barris s\u00f3n el lloc de conviv\u00e8ncia, on es pot crear comunitat, relaciones en xarxa, i on aquesta conviv\u00e8ncia permet viure i conviure amb la diversitat. Permet convertir la por en esperan\u00e7a com repeteix Ada Colau. 10 anys de crisi, prenem el control de les finances! Jornada Internacional de lluita 6 Soc d\u2019esquerres i no puc deixar de pensar en la internacionalitzaci\u00f3 com a sortida de la crisis en comptes del replegament en la p\u00e0tria petita. Respectant la diversitat i les identitats, per\u00f2 construint lla\u00e7os que ens permetin superar les actuals contradiccions de les societats en qu\u00e8 vivim. Perqu\u00e8 all\u00f2 local, el que passa en les nostres ciutats, en els nostres barris, en les nostres llars, tenen molta relaci\u00f3 amb dimensions globals. Per aix\u00f2 aquesta jornada, que es realitza en m\u00faltiples pa\u00efsos \u00e9s molt important. Cal defensar els drets socials, per suposat. Per\u00f2 no ho podem fer de la mateixa manera que temps enrere. Els Estats del Benestar es van construir amb el potencial acumulat de l\u2019imperialisme i les injust\u00edcies ambientals. Aix\u00f2 ja no \u00e9s possible, per raons de sostenibilitat i tamb\u00e9 de just\u00edcia social respecte a la desigualtat entre pa\u00efsos. Necessitem inventar un m\u00f3n completament diferent, on visquem millor amb menys, amb prosperitat sense creixement. Tot reconeixent la complexitat de la condici\u00f3 humana, i que tots els objectius es puguin conjugar amb la recerca del plaer, dels afectes, del deure i de l\u2019alliberament. I tot aix\u00f2 no es pot fer si no \u00e9s de baix a dalt. Ning\u00fa t\u00e9 avui \u201cla\u201d recepta. Ha de venir de l\u2019activisme cr\u00edtic, del comprom\u00eds militant, de l\u2019apoderament de la ciutadania. Per aix\u00f2 reclamo m\u00e9s pol\u00edtica, de la bona, clar, i entenent-la en sentit ampli, des de l\u2019acci\u00f3 quotidiana, des del que fan els moviments socials, des del que es pot fer des de les institucions. Gr\u00e0cies\u00a0per haver organitzat aquesta jornada.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
10 anys de crisi, prenem el control de les finances! Jornada Internacional de lluita organitzada per ATTAC i altres 50 entitats. Barcelona, 15\/09\/2018 Taula rodona: la crisis financera, social, ecol\u00f2gica i de desigualtat de g\u00e8nere Joan Tugores, Entic Tello, Dolors Comas d\u2019Argemir, Sira Vilardell L\u2019impacte social i civilitzatori de la crisi Dolors Comas d\u2019Argemir La… Read More »10 anys de crisi, prenem el control de les finances!<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","_ti_tpc_template_sync":false,"_ti_tpc_template_id":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1302","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1302","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1302"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1302\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3274,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1302\/revisions\/3274"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1302"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1302"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1302"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}