Guanys financers i degradaci\u00f3 s\u00f2cio-ecol\u00f2gica al principi de la fi del creixement econ\u00f2mic<\/p>\n
Enric Tello<\/p>\n
En el m\u00f3n dels economistes es sol distingir entre economia financera (o esfera monet\u00e0ria i financera de l\u2019economia), i economia \u201creal\u201d entenent per tal la producci\u00f3 i consum de b\u00e9ns i serveis que genera llocs de treball, distribueix ingressos i permet que les persones puguem satisfer (o no) les nostres necessitats. Aquesta distinci\u00f3 entre dos circuit diferents, la circulaci\u00f3 i acumulaci\u00f3 de diner, i l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019hores de treball amb b\u00e9ns de capital per generar un circuit multidimensional i complex de producci\u00f3 i consum, \u00e9s molt important per entendre situacions com l\u2019actual on uns economistes parlen de qu\u00e8 ja hem sortit de la Gran Recessi\u00f3 mentre un majoria de la poblaci\u00f3 no veu que la seva situaci\u00f3 \u201creal\u201d hagi millorat gaire o gens.<\/p>\n
Per\u00f2, com sovint se\u2019ns recorda de de l\u2019economia ecol\u00f2gica, encara hi ha una tercer tipus d\u2019economia: la circulaci\u00f3 de materials, energia i informaci\u00f3 sense la qual ni la producci\u00f3 \u201creal\u201d de b\u00e9ns i serveis, ni la circulaci\u00f3 i acumulaci\u00f3 de diner, es poden sostenir en el planeta Terra. Aquesta \u201ceconomia real-real\u201d, com l\u2019anomena Joan Mart\u00ednez Alier, \u00e9s la que interacciona directament amb la circulaci\u00f3 d\u2019energia, materials i informaci\u00f3 dels ecosistemes de la biosfera, generant un seguit d\u2019impactes ambientals que amb el model productiu i de consum actual s\u00f3n a bastament negatius (tot i que no tenen per qu\u00e8 ser-ho sempre i en qualsevol circumst\u00e0ncia). \u00c9s aqu\u00ed on es genera una altra mena de crisi, que t\u00e9 la seva pr\u00f2pia din\u00e0mica i recorregut: la crisi ecol\u00f2gica, o el Canvi Global de la Biosfera (dins el qual hi tenim el canvi clim\u00e0tic en marxa) on ens juguem literalment el futur de la Humanitat.<\/p>\n
Hi ha altra manera de veure aquesta tr\u00edada de nivells econ\u00f2mics a partir de la distinci\u00f3 introdu\u00efda per Amartya Sen i Martha Nussbaum entre creixement econ\u00f2mic i desenvolupament hum\u00e0. L\u2019economia est\u00e0ndard anomena \u201ccreixement econ\u00f2mic\u201d la comptabilitzaci\u00f3 en diner del circuit de producci\u00f3, consum, guanys, estalvis i inversi\u00f3 del segon circuit que en diem \u201creal\u201d. Per entendre\u2019ns, comptem en unitats de diner la facturaci\u00f3 agregada de tot un pa\u00eds, o tota la Humanitat, i si aquesta magnitud creix diem que hi ha creixement econ\u00f2mic. Aleshores molts economistes, pol\u00edtics i medis de comunicaci\u00f3 consideren que, si aquesta magnitud de la Comptabilitat Nacional creix, \u201cl\u2019economia va b\u00e9\u201d. Es tracta d\u2019una infer\u00e8ncia molt discutible, i cada cop m\u00e9s discutida.<\/p>\n
Martha Nussbaum, Amartya Sen, i tot el Programa de de les Nacions Unides pel Desenvolupament han introdu\u00eft la distinci\u00f3 entre \u201ccreixement econ\u00f2mic\u201d i \u201cdesenvolupament hum\u00e0\u201d, que resulta molt pertinent per situar el moment on som. Mentre el creixement econ\u00f2mic nom\u00e9s enregistra la taxa d\u2019increment o decrement anual de la facturaci\u00f3 de diner moguda per l\u2019economia en un any, el desenvolupament hum\u00e0 avalua si augmenten o disminueixen les capacitats reals d\u2019opci\u00f3 de la gent per dur la vida que desitja. El desenvolupament hum\u00e0 es centra en la llibertat real de les persones, que \u00e9s una cosa molt diferent a si l\u2019economia d\u2019un pa\u00eds gira cada any m\u00e9s o menys diners. El desenvolupament hum\u00e0 es focalitza en les capacitats reals de triar de qu\u00e8 disposa la gent en funci\u00f3 dels medis de qu\u00e8 disposa per fer-ho (satisfactors individuals i funcionaments col\u00b7lectius).<\/p>\n
Tornem per tant a les tres dimensions de l\u2019economia. L\u2019esfera financera nom\u00e9s enregistra si es guanyen m\u00e9s o menys diners (sense precisar de moment qui els guanya realment, a menys que<\/p>\n
fem una an\u00e0lisi de la distribuci\u00f3 de l\u2019ingr\u00e9s, l\u2019estalvi i la inversi\u00f3). L\u2019esfera del desenvolupament hum\u00e0 es fixa en si la gent disposa de m\u00e9s o menys capacitats reals per escollir i dur a terme la mena de vida que vol. La tercera dimensi\u00f3 real-real analitza la sostenibilitat d\u2019aquest desenvolupament hum\u00e0, \u00e9s a dir si l\u2019assoliment d\u2019unes determinades capacitats per dur una determinada forma de vida est\u00e0 minvant o no les capacitats d\u2019altres persones d\u2019escollir i fer efectiva la seva pr\u00f2pia forma de vida, en el present i en el futur. Dit altrament, si \u00e9s justa socialment i ambientalment.<\/p>\n
Centrar\u00e9 la meva exposici\u00f3 en c\u00f3m interaccionen les tres esferes, perqu\u00e8 em sembla que \u00e9s on tenim el principal problema de percepci\u00f3 per entendre on som i qu\u00e8 ens passa. Molta gent \u00e9s conscient que som enmig d\u2019una crisi ecol\u00f2gica global molt preocupant, que tenim masses de refugiats trucant a la porta d\u2019Europa que els governs expulsen i deixen morir al mar sense pietat, o tanquen en camps d\u2019internament sense sortida ni esperan\u00e7a. I molta gent \u00e9s conscient, \u00e9s clar, de la precarietat laboral, la baixa dels salaris i les retallades de prestacions socials que limiten les capacitats de la majoria de la poblaci\u00f3 per dur la mena de vida que voldria. El problema \u00e9s que per a una gran majoria de gent les tres coses formen part d\u2019universos separats, de pantalles diferents d\u2019uns telenot\u00edcies que es miren de re\u00fcll. El que m\u00e9s costa \u00e9s entendre c\u00f3m i per qu\u00e8 les tres dimensions estan relacionades d\u2019una forma que fa impossible resoldre\u2019n una sense fer-ho tamb\u00e9 amb les altres.<\/p>\n
L\u2019argument que vull presentar no \u00e9s una clau universal que obri totes les portes, ni serveix per entendre-ho tot d\u2019una vegada. Cada una de les tres dimensions \u00e9s un m\u00f3n ple de complexitats, i entendre el seu funcionament conjunt \u00e9s un repte per a la capacitat d\u2019an\u00e0lisi de qualsevol. De fet, el primer que haur\u00edem de recon\u00e8ixer \u00e9s que ara com ara no tenim una teoria general, o un conjunt de models capa\u00e7os d\u2019explicar b\u00e9 aquest funcionament conjunt. Si jo hagu\u00e9s de proposar un programa de recerca urgent per superar la crisi civilitzat\u00f2ria en la que estem instal\u00b7lats des de fa temps, la meva prioritat seria justament que les facultats d\u2019economia i ci\u00e8ncies ambientals de tot el m\u00f3n treballessin conjuntament amb les dem\u00e9s \u00e0rees de coneixement per arribar a desenvolupar teories, models i indicadors capa\u00e7os d\u2019entendre aquestes interrelacions entre el funcionament d\u2019aquestes diverses esferes: la financera, l\u2019economia real on ens juguem el desenvolupament hum\u00e0, i l\u2019economia real-real on ens juguem la sostenibilitat d\u2019aquest desenvolupament hum\u00e0 (incloent tamb\u00e9 l\u2019economia de la cura dom\u00e8stica i els serveis personals a la que Tim Jackson anomena \u201ceconomia ventafocs\u201d).<\/p>\n
Dit aix\u00f2 \u2013\u00e9s a dir, que en realitat nom\u00e9s tenim alguns esbossos i intu\u00efcions b\u00e0siques d\u2019on partir per comen\u00e7ar a desenvolupar aquesta nova teoria econ\u00f2mica-ecol\u00f2gica-social i feminista\u2014, tractar\u00e9 de presentar un argument senzill de de l\u2019economia del sentit com\u00fa per comen\u00e7ar a pensar en aquesta teoria de la interrelaci\u00f3 entre les diverses esferes de l\u2019economia, l\u2019ecologia i la societat que encara est\u00e0 en construcci\u00f3.<\/p>\n
Imaginem per un moment que tenim alguna magnitud quantificable capa\u00e7 d\u2019enregistrar de forma sint\u00e8tica qu\u00e8 est\u00e0 passant de manera simult\u00e0nia a cada una de les tres esferes. \u00c9s obvi que a la primera esfera, l\u2019economia financera, un bon indicador seria la taxa de guany en diners de la inversi\u00f3 (o la mera col\u00b7locaci\u00f3) de diners pr\u00e8viament estalviats. Suposem per un moment que el creixement econ\u00f2mic, tal com es mesura convencionalment per la Comptabilitat Nacional instaurada i regulada per les Nacions Unides despr\u00e9s de la Segona<\/p>\n
Guerra Mundial, sigui un bon indicador de la marxa de l\u2019economia real. Hi ha molt debat al respecte, i molts bons arguments en contra d\u2019aquesta suposici\u00f3, per\u00f2 per simplificar-nos ara les coses deixem-los de banda, i admetem com a sup\u00f2sit provisional que la taxa de creixement del PIB ens serveix per mesurar la marxa de l\u2019economia real. I, en tercer lloc, suposem tamb\u00e9 per un moment que tenim un indicador sint\u00e8tic similar que pugui donar compte de l\u2019impacte sobre la resta de la biosfera del funcionament econ\u00f2mic real governat per la taxa de guany financera, i pel creixement econ\u00f2mic real. Aquest indicador de l\u2019economia real-real hauria de ser expressable tamb\u00e9 en forma de taxa de creixement d\u2019alguna mantingut biof\u00edsica. Jo treballo com a recercador en aquest tercer \u00e0mbit, i ja us dic d\u2019entrada que no es pot expressar tota la complexitat de la crisi socioecol\u00f2gica en un indicador \u00fanic. Per\u00f2 altre cop, com a mer experiment mental, suposem que aix\u00f2 es pogu\u00e9s fer, i prenguem algun indicador sint\u00e8tic com, per exemple, el consum d\u2019energia consumida cada any aquella mateixa economia la marxa de la qual mesurem amb el PIB i la taxa de guany financera.<\/p>\n
Doncs b\u00e9 l\u2019experiment mental que us proposo, simplement per comen\u00e7ar a pensar en aquesta interrelaci\u00f3 entre les tres esferes de l\u2019economia, \u00e9s molt simple. Pensem per un moment qu\u00e8 significaria que les taxes de creixement de cada esfera divergissin molt, i ho fessin de forma tal que la taxa de guany financera fos, de forma continuada, for\u00e7a m\u00e9s alta que la taxa de creixement de l\u2019economia real. De fet, aix\u00f2 \u00e9s el que ve passant de forma tendencial des de la fi de l\u2019anomenada \u00e8poca daurada posterior a la Segona Guerra Mundial, que va acabar durant els anys vuitanta del segle passat amb el gran gir neoliberal de les pol\u00edtiques econ\u00f2miques, i del pensament econ\u00f2mic dominant als pa\u00efsos ric del Nord Global. Portem gaireb\u00e9 quatre d\u00e8cades en les quals, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019alts i baixos conjunturals dels booms i les recessions, la taxa de creixement de l\u2019economia real s\u2019ha anat rellentint mentre les pol\u00edtiques econ\u00f2miques dominants aplicades per fer-hi front no han fet altra cosa que augmentar molt les taxes de guany financeres, per\u00f2 no gaire o gens les de l\u2019economia real d\u2019aquests pa\u00efsos.<\/p>\n
\u00c9s obvi que aix\u00f2 que acabo de dir s\u2019ha de matisar quan parlem a escala global, i introdu\u00efm els pa\u00efsos emergents en r\u00e0pida industrialitzaci\u00f3 tardana com la Xina, parts de l\u2019\u00cdndia i el sud-est asi\u00e0tic, i certes parts d\u2019Am\u00e8rica Llatina que han experimentat i encara experimenten altes taxes de creixement econ\u00f2mic d\u2019aix\u00f2 que en diem \u201ceconomia real\u201d. Per\u00f2 aqu\u00ed hi ha tamb\u00e9 un cert miratge, at\u00e8s que aquesta part del m\u00f3n en fort creixement no ha fet fins ara gran cosa m\u00e9s que copiar el que nosaltres hav\u00edem experimentat a Europa en les tres d\u00e8cades anteriors: adoptar massivament la Segona Revoluci\u00f3 Industrial (\u00e9s a dir la fabricaci\u00f3 en massa de b\u00e9ns de consum duradors com autom\u00f2bils i electrodom\u00e8stics) provocant una multiplicaci\u00f3 del consum d\u2019energia, les emissions de GEI, la contaminaci\u00f3 de l\u2019aigua, l\u2019aire i el s\u00f2ls, la degradaci\u00f3 dels ecosistemes, i la destrucci\u00f3 de la biodiversitat que nosaltres hav\u00edem inaugurat a Europa, Nord-Am\u00e8rica i Jap\u00f3 des dels temps de la Primera Revoluci\u00f3 Industrial.<\/p>\n
Per tant, fins i tot considerant els despla\u00e7ament interns produ\u00efts en la geografia econ\u00f2mica mundial, les tend\u00e8ncies dominants a llarg termini s\u00f3n les de un m\u00f3n que s\u2019acosta a taxes de creixement de l\u2019economia real cada vegada m\u00e9s baixes, mentre cerca desesperadament augmentar les taxes de guany d\u2019unes finances enfollides i cada cop m\u00e9s desconnectades de l\u2019economia real. I mentre aquesta economia global es financiartitza, el consum d\u2019energia, materials i territori no para de cr\u00e9ixer accelerant la degradaci\u00f3 ecol\u00f2gica global.<\/p>\n
Crec que aquesta descripci\u00f3 sint\u00e8tica pot ajudar molt a comen\u00e7ar entendre qu\u00e8 ens est\u00e0 passant, i a obrir cam\u00ed cap a la mena de preguntes que ens hem de fer, i la mena de recerca de noves maneres de pensar i actuar que necessitem (encara que, recordem-ho, no pot proporcionar una teoria acabada que serveixi com una clau universal capa\u00e7 d\u2019obrir tota mena de portes). Comencem per preguntar-nos qu\u00e8 significa que les taxes de guany financeres siguin sistem\u00e0ticament molt m\u00e9s altres que les taxes de creixement de l\u2019economia \u201creal\u201d. Qualsevol persona amb sentit com\u00fa intueix que aqu\u00ed rau alguna cosa rara. El normal seria esperar que el rendiment mitj\u00e0 de les inversions de capital i la taxa de creixement de tota l\u2019economia estesin relacionades, i es moguessin en un mateix ordre de magnitud. Al cap i a la fi, no \u00e9s justament aquesta inversi\u00f3 de capital all\u00f2 que permet que creixi l\u2019activitat econ\u00f2mica \u201creal\u201d?<\/p>\n
Doncs be, tot i que per trepitjar terreny m\u00e9s s\u00f2lid haur\u00edem d\u2019aprofundir una mica m\u00e9s en aquesta relaci\u00f3 entre les taxes de guany i de creixement econ\u00f2mic, jo estic entre els economistes i historiadors econ\u00f2mics que creiem b\u00e0sicament certa la intu\u00efci\u00f3 de qu\u00e8 donar per bona una diverg\u00e8ncia not\u00f2ria i sistem\u00e0tica entre taxes de guany financer, i taxes de creixement econ\u00f2mic real, \u00e9s una violaci\u00f3 del sentit com\u00fa. La llista d\u2019economistes que pensen aix\u00ed pot ser for\u00e7a llarga (incloent el propi John Maynard Keynes fins a Luigi Pasinetti, Paolo Sylos Labini o m\u00e9s recentment Thomas Piketty), per\u00f2 com que no estem entrant ara de deb\u00f2 en els gran debats i dilemes del pensament econ\u00f2mic del nostre temps, sin\u00f3 \u00fanicament fent servir el sentit com\u00fa, la idea b\u00e0sica \u00e9s for\u00e7a elemental. Si tota l\u2019economia real creix poc o gens, o fins i tot decreix considerablement com ho ha fet durant alguns moments de la darrera Gran Recessi\u00f3, i a la vegada hi ha un sector que obt\u00e9 enormes guanys amb unes taxes de creixement anuals acumulatives molt altes, cal que ens preguntem si estem davant un joc de suma superior a zero o d\u2019un simple joc de suma zero.<\/p>\n
Els economistes liberals sempre han defensat que tot i la desigualtat que implica que alguns guanyin m\u00e9s que uns altres, aix\u00f2 pot ser bo per a tothom si les inversions on aquests rics es gasten els diners que guanyen impulsen un creixement econ\u00f2mic que no existiria si ells no invertissin. Ras i curt, estan a favor de la desigualtat intr\u00ednseca del sistema capitalista on la din\u00e0mica econ\u00f2mica dep\u00e8n de les decisions d\u2019inversi\u00f3 privades de la classe que concentra el gruix de l\u2019ingr\u00e9s i la capacitat d\u2019estalvi. El seu argument rau a suposar que sempre estem davant un joc de suma superior a zero, on uns guanyen molt i uns altres menys, per\u00f2 tots poden sortir guanyant una mica. Ara b\u00e9, si resulta que el creixement real \u00e9s cada vegada menor, aix\u00f2 vol dir que ens estem acostant a un joc de suma zero (o en valors negatius quan l\u2019economia decreix). \u00c9s una obvietat que en un joc de suma zero el que uns guanyen els altres ho perden. I quan m\u00e9s guanyen uns, m\u00e9s perden uns altres. Aquesta \u00e9s una part fonamental de la din\u00e0mica b\u00e0sica que relliga les taxes de variaci\u00f3 de l\u2019economia financera i l\u2019economia real en aquesta mena d\u2019economia del sentit com\u00fa on estem fent el nostre experiment mental.<\/p>\n
Arribem doncs a la nostra primera conclusi\u00f3: l\u2019\u00fanica manera que pot fer compatibles taxes d\u2019acumulaci\u00f3 financera cada vegada m\u00e9s altes amb taxes de creixement de l\u2019economia real cada vegada m\u00e9s baixes \u00e9s l\u2019augment de la desigualtat. Dit altrament, aix\u00f2 que alguns economistes marxistes actuals, com per exemple David Harvey, en diuen acumulaci\u00f3 per despossessi\u00f3 (com ja ho havia fet abans Rosa Luxemburg). I aix\u00f2 ens porta directament a una segona conclusi\u00f3: l\u2019augment de la desigualtat retro-alimenta la financiaritzaci\u00f3 de l\u2019economia que desconnecta cada vegada m\u00e9s uns circuits financers, on el diner es mou nom\u00e9s per<\/p>\n
generar m\u00e9s diner, al marge o fins i tot en contra dels circuits de l\u2019economia real on les persones produ\u00efm de b\u00e9ns i serveis per satisfer les necessitats d\u2019altres persones.<\/p>\n
Aquesta financiaritzaci\u00f3 de l\u2019economia no es un fenomen nou. S\u2019ha produ\u00eft for\u00e7a vegades en diferents moments i llocs al llarg de la hist\u00f2ria del capitalisme, i en particular al final de l\u2019anomenada Primera Globalitzaci\u00f3 (1870-1914). Sens dubte la magnitud d\u2019aquesta financiaritzaci\u00f3, i el canvi de cultura empresarial que ha comportat, supera de llarg tot el que s\u2019havia experimentat pr\u00e8viament. Per\u00f2 el mecanisme b\u00e0sic del proc\u00e9s d\u2019apalancament i desapalancament financer, que en economia es coneix com el circuit de Hyman Minsky, es regeix per unes pautes for\u00e7a clares. L\u2019augment de la desigualtat concentra cada cop m\u00e9s l\u2019ingr\u00e9s en poques mans, on es concentra l a capacitat d\u2019estalvi i inversi\u00f3, mentre per baix limita la capacitat de consum de la majoria de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
En una situaci\u00f3 aix\u00ed minven les expectatives de guany en les inversions reals que augmenten la capacitat productiva de b\u00e9ns i serveis reals. No havent-hi gaire incentius a expandir l\u2019economia real, que crea llocs de treball i distribueix ingressos salarials a la majoria de la poblaci\u00f3, l\u2019estalvi es desvia cada cop m\u00e9s cap a circuits financers a la recerca de guanys especulatius. Mentre dura l\u2019apalancament el rics aconsegueixen fer cada cop m\u00e9s diners col\u00b7locant els seus estalvis en uns circuits financers desconnectats de l\u2019economia real. I com va dir John Kenneth Galbraith, resulta massa temptador confondre el diner privat amb all\u00f2 que Adam Smith va anomenar la riquesa de les nacions. La qual cosa vol dir que s\u2019estan inflant bombolles especulatives, i una nova crisi financera \u00e9s a punt de produir-se.<\/p>\n
El mecanisme b\u00e0sic \u00e9s tamb\u00e9 de sentit com\u00fa, i ja fa molt temps que el va resumir molt b\u00e9 el banquer nord-americ\u00e0 Marriner Eccles, que fou president de la Reserva Federal dels Estats Units durant la Gran Depressi\u00f3 amb els governs de Roosevelt i Truman de 1934 a 1948. L\u2019argument d\u2019Eccles partia de recordar que una producci\u00f3 que creix cada cop m\u00e9s necessita d\u2019un augment dels salaris capa\u00e7os de poder-la comprar i consumir. Per\u00f2 durant els anomenats happy twenties (1922-1929)<\/p>\n
\u201cen lloc d\u2019aconseguir aquest tipus de distribuci\u00f3 una bomba de succi\u00f3 gegant havia situat en poques mans una porci\u00f3 creixent de la riquesa generada. Aix\u00f2 els va servir per a acumular capital. Per\u00f2 en treure poder adquisitiu als consumidors, els estalviadors es van negar a si mateixos la demanda efectiva per als seus productes que podia justificar una reinversi\u00f3 del capital acumulat en noves plantes. En conseq\u00fc\u00e8ncia, com passa amb el p\u00f2quer quan les fitxes es concentren en menys mans, els companys de joc nom\u00e9s poden continuar jugant si obtenen pr\u00e9stecs. Quan el seu cr\u00e8dit s’acaba, el joc queda aturat. Aix\u00f2 \u00e9s el que ens va passar als anys vint. Hem mantingut alts nivells d’ocupaci\u00f3 en aquest per\u00edode amb l’ajuda d’una excepcional expansi\u00f3 del deute\u201d.<\/p>\n
Tercera conclusi\u00f3: la reacci\u00f3 neoliberal i neo-conservadora ens ha instal\u00b7lat en un cercle vici\u00f3s de desigualtat que genera financiaritzaci\u00f3 de l\u2019economia, i de finances embogides que augmenten la desigualtat. Aquesta retroalimentaci\u00f3 infla cada cop m\u00e9s bombolles especulatives que rebenten a trav\u00e9s del proc\u00e9s d\u2019apalancament i desapalancament financer. La desigualtat i la financiaritzaci\u00f3 ens porten de crisi en crisi, i no deixaran de fer-ho mentre les finances no tornin a ser fortament regulades i posades al servei de l\u2019economia real, el desenvolupament hum\u00e0, i la sostenibilitat de tots plegats. La qual cosa vol dir que, com a<\/p>\n
m\u00ednim tornin a ser tan \u201cavorrides\u201d com mai haurien d\u2019haver deixat de ser, tal com diuen economistes com Paul Krugman o Joseph Stiglitz. O b\u00e9, senzillament, que comencem a avan\u00e7ar cap a noves formes d\u2019economia m\u00e9s enll\u00e0 del capitalisme, creant una banca p\u00fablica i un nou sector financer cooperatiu als servei d\u2019una economia social i solidaria orientada al b\u00e9 com\u00fa.<\/p>\n
Quarta conclusi\u00f3: l\u2019economia financera d\u2019aquest capitalisme de casino nom\u00e9s pot anar a millor a costa de l\u2019economia real, sacrificant per tant el desenvolupament hum\u00e0 de la majoria de les persones, i a costa d\u2019un consum creixent d\u2019energia, materials i territori que degraden els serveix ecosist\u00e8mics i posen en risc literalment el futur de tothom. Per tant, des d\u2019un punt de vista sist\u00e8mic aquest monstre del capitalisme financer creat per la reacci\u00f3 neoliberal i neocon \u00e9s a l\u2019arrel mateixa de la crisi ecol\u00f2gica global on estem immersos. I aix\u00f2, al seu torn, limita cada cop m\u00e9s les possibilitats de l\u2019economia real de seguir creixent tal com ho ha fet en determinats moments del segle XX al Nord Global, i a determinats espais de la geografia econ\u00f2mica del planeta Terra a comen\u00e7aments del segle XXI.<\/p>\n
Cinquena i \u00faltima conclusi\u00f3 de la nostra economia del sentit com\u00fa, destinada a entendre les interconnexions b\u00e0siques que romanen ocultes entre la crisi financera, la crisi econ\u00f2mica i la crisi ecol\u00f2gica: estem vivint una combinaci\u00f3 de guanys financers a l\u2019al\u00e7a basats en la desigualtat, mentre ens acostem a la fi del creixement econ\u00f2mic contemporani de l\u2019economia real, i mentre experimentem un augment accelerat dels circuits metab\u00f2lics que consumeixen energia, materials, aigua dol\u00e7a, aire net, territori i biodiversitat a un ritme cada cop m\u00e9s accelerat. Aquesta combinaci\u00f3 \u00e9s literalment insostenible. \u00c9s a dir, no pot durar molt temps. Si no es canvien les tend\u00e8ncies, aquesta din\u00e0mica de les tres esferes embogides del capitalisme en fase terminal ens precipitar\u00e0 en un abisme. O canviem les tend\u00e8ncies avui encara dominants, o aquestes tend\u00e8ncies acabaran canviant elles mateixes per\u00f2 a costa de posar en risc la continu\u00eftat d\u2019una vida humana que valgui la pena ser viscuda en aquest planeta.<\/p>\n
A la segona temporada de la s\u00e8rie Fargo, produ\u00efda pels germans Cohen, hi ha un moment on un dels protagonistes, un policia honrat de Minnesota, mant\u00e9 una conversa amb un altre protagonista, que \u00e9s un g\u00e0ngster-fil\u00f2sof que treballa d\u2019assass\u00ed a sou per una m\u00e0fia de Kansas. El debat rau en si la culpa de tots els crims i desastres que est\u00e0 vivint aquell pobre policia, i la comunitat a la que vol servir, \u00e9s de l\u2019avar\u00edcia o del capitalisme. El policia honrat creu que el problema \u00e9s l\u2019avar\u00edcia, mentre que l\u2019assass\u00ed a sou diu que \u00e9s del capitalisme. Al final de la segona temporada de la s\u00e8rie Fargo la m\u00e0fia de Kansas guanya la batalla a la m\u00e0fia local que dominava el circuit de la droga entre Minnesota i Dakota, i es reconverteix en una profitosa multinacional on el g\u00e0ngster-fil\u00f2sof passa a ocupar un despatx com executiu dedicat a cercar on pot retallar, sempre m\u00e9s encara, els costos de l\u2019empresa.<\/p>\n
Jo estic d\u2019acord amb aquell g\u00e0ngster-fil\u00f2sof de Fargo. El problema de fons es un sistema capitalista que ha fet de l\u2019avar\u00edcia el seu \u00fanic m\u00f2bil psico-social. Per\u00f2 de moment a casa nostra encara ens manen un economistes formats en l\u2019onada neoliberal que tothom en el gremi coneix col\u00b7loquialment com a \u201cMinnesotos\u201d, des que Andreu Mas-Colell va fer de cap de pont de tota una generaci\u00f3 d\u2019estudiants catalans de bona fam\u00edlia que, com Xavier Sala-i-Mart\u00edn o Elsa Artadi, s\u2019han anat a formar als Estats Units passant per aquell estat de les Grans Planures. I aquests economistes en segueixen volent fer creure, com el policia bo de Fargo, que el capitalisme no t\u00e9 la culpa de res, i \u00e9s el millor dels mons possibles on podem aspirar a viure.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Guanys financers i degradaci\u00f3 s\u00f2cio-ecol\u00f2gica al principi de la fi del creixement econ\u00f2mic Enric Tello En el m\u00f3n dels economistes es sol distingir entre economia financera (o esfera monet\u00e0ria i financera de l\u2019economia), i economia \u201creal\u201d entenent per tal la producci\u00f3 i consum de b\u00e9ns i serveis que genera llocs de treball, distribueix ingressos i… Read More »Guanys financers i degradaci\u00f3 s\u00f2cio-ecol\u00f2gica al principi de la fi del creixement econ\u00f2mic<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","_ti_tpc_template_sync":false,"_ti_tpc_template_id":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1303","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1303","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1303"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1303\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3270,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1303\/revisions\/3270"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1303"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}