\u201c10 anys de crisi\u201d, 15 de setembre de 2018<\/p>\n
El vessant financer<\/p>\n
Joan Tugores Ques Universitat de Barcelona<\/p>\n
Ara que es compleixen 10 anys de la fallida de Lehman Brothers, considerat el detonant de la crisi financera internacional – encara que les seves arrels van \u00f2bviament molt m\u00e9s enll\u00e0 \u2013 una primera consideraci\u00f3 per entendre el que va passar i el seu llegat \u00e9s adonar-nos de que la pregunta rellevant no \u00e9s \u201cper qu\u00e8 v\u00e0rem tenir una crisi financera greu?\u201d sin\u00f3 \u201cper qu\u00e8 v\u00e0rem tornar a tenir un altre crisi financera greu?\u201d. La recurr\u00e8ncia de les crisis \u00e9s un dels trets hist\u00f2rics m\u00e9s destacats i el problema de no arribar a entendre les seves causes ni aprendre les lli\u00e7ons que se\u2019n deriven \u00e9s un factor de risc que pot portar, com alguns ja parlen, d\u2019una nova fase de dificultats i crisis.<\/p>\n
Un estudi publicat pel professor de la Universitat de Yale, Irving Fisher, ja en 1933 (fa 85 anys) resumia els trets que tenen en com\u00fa les principal crisis financeres inclosa la que va servir de \u201cdetonant\u201d a l\u2019estudi, la iniciada en 1929. Es poden resumir en el binomi de \u201csobre-endeutament\u201d (overborrowing) d\u2019una massa cr\u00edtica d\u2019actors econ\u00f2mics, que t\u00e9 com a contrapartida els excessos en la concessi\u00f3 de cr\u00e8dits per part de les entitats financeres, l\u2019anomenat \u201clending boom\u201d. Aquesta formulaci\u00f3 planteja al menys dues q\u00fcestions importants: la primera, si l\u2019esclat de la crisi en 2008 va encaixar amb l\u2019an\u00e0lisi de Fisher, reiterant doncs unes pautes conegudes que no es van aturar a temps; la segona, si a l\u2019actualitat s\u2019han redre\u00e7at les din\u00e0miques d\u2019endeutament i expansi\u00f3 credit\u00edcia i podem doncs estar \u201cm\u00e9s tranquils\u201d o si, pel contrari, \u00e9s m\u00e9s cert que estem \u201cvolviendo a las andadas\u201d.<\/p>\n
Les dades subministrades per molts organismes evidencien que en el cam\u00ed cap a la crisi de 2008, efectivament , es van tornar a donar els excessos crediticis i d\u2019endeutament apuntats per Fisher. A economies com la d\u2019Estats Units i les del Sud d\u2019Europa \u2013per citar nom\u00e9s la m\u00e9s important com epicentre de la crisi i les m\u00e9s properes \u2013 les dades s\u00f3n prou conegudes i eloq\u00fcents. Per qu\u00e8 es va permetre doncs arribar fins als moments d\u2019esclat que van tenir conseq\u00fc\u00e8ncies tan dures? Per qu\u00e8 no es va aturar a temps? Els factors s\u00f3n m\u00faltiples per\u00f2 es poden resumir en la en\u00e8sima repetici\u00f3 de \u201caquesta vega \u00e9s diferent\u201d: en aquests \u00e0mbit, com en d\u2019altres, quan es fan advertiments sobre la reiteraci\u00f3 de pautes que en passat han acabat<\/p>\n
malament sempre hi ha plantejaments (normalment interessats) que els desqualifiquen apel\u00b7lant a que \u201caquesta vegada \u00e9s diferent\u201d. En el cas de la crisi de 2008 les refer\u00e8ncies a les innovacions en productes financers, en m\u00e8todes sofisticats d\u2019avaluaci\u00f3 de riscos, en models matem\u00e0tics de gesti\u00f3, van ser utilitzades per desqualificar els tocs d\u2019atenci\u00f3. Un cas simptom\u00e0tic va ser com la presentaci\u00f3 feta per l\u2019economista hind\u00fa que llavors era l\u2019economista en cap del Fons Monetari Internacional, Raghuram Rajan a l\u2019agost de 2005, al simposi de Jackson Hole (en pres\u00e8ncia del m\u00e9s destacat de l\u2019elit financera global), amb el t\u00edtol \u201cHa convertit la globalitzaci\u00f3 financera al m\u00f3n en un lloc amb m\u00e9s risc?\u201d, i en que advertia de les tensions que ja es podien detectar, van ser menystingudes i desqualificades. L\u2019entramat d\u2019interessos financers, econ\u00f2mics i pol\u00edtics per continuar amb els excessos (rendibles a curt termini, devastadors a mig termini) es va negar a qualsevol reformulaci\u00f3 a temps. L\u2019economista en cap del FM que va rellevar a Rajan, Simon Johnson, va explicar pocs anys despr\u00e9s el que va succeir en termes d\u2019una expressi\u00f3 tan crua com un quiet coup , un \u201ccop d\u2019estat sigil\u00b7l\u00f3s\u201d en que aquells poderosos interessos van passar per sobre de qualsevol altre consideraci\u00f3.<\/p>\n
Caldria recordar com una fita per fer front als problemes financers a la d\u00e8cada dels anys 1930 va ser l\u2019aprovaci\u00f3 de les lleis banc\u00e0ries als Estats Units, en 1933 i 1935, sota l\u2019impuls de l\u2019Administraci\u00f3 Roosevelt. Aquestes normes van introduir regulacions i supervisions per evitar\/limitar alguns dels excessos i abusos que s\u2019havien produ\u00eft. El mateix Roosevelt, quan va guanyar la reelecci\u00f3 malgrat les pressions d\u2019influents lobbies, va explicitar al seu discurs de presa de possessi\u00f3 en 1937 com una cobd\u00edcia excessiva no era nom\u00e9s moralment reprovable sin\u00f3 tamb\u00e9 una recepta econ\u00f2mica dolenta. Pot ser ho haur\u00edem d\u2019esculpir en pedra a determinades entitats i institucions, privades i p\u00fabliques!<\/p>\n
Hem apr\u00e9s les lli\u00e7ons de la Hist\u00f2ria, m\u00e9s allunyada i m\u00e9s recent? La cimera del G20 de novembre de 2008 va explicitar la responsabilitat dels \u201cexcessos financers\u201d i assumir la necessitat de m\u00e9s regulacions, creant el Financial Stability Board com a organisme oficial supranacional, amb l\u2019enc\u00e0rrec de fer propostes, juntament amb el FMI i l\u2019entorn de les institucions de Basilea. Per\u00f2 l\u2019experi\u00e8ncia mostra com les tramitacions de noves propostes ha estat lenta i els seus continguts s\u2019han anant \u201caigualint\u201d sota determinades pressions. Les dades m\u00e9s recent presentades pel FMI o el Banc Internacional de Pagaments (BIS) mostren com el volum de deute es ara m\u00e9s elevat que en 2008: en part perqu\u00e8 l\u2019endeutament p\u00fablic ha augmentat per \u201crescatar\u201d als sectors privats (entitats financeres incloses) per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 algunes economies \u2013 amb Xina al front \u2013 han elevat molt notablement el volum de deute privat (fins arribar a situacions potencialment molt delicades, que ara sembla que es volen<\/p>\n
comen\u00e7ar a revertir). Estem, de nou, asseguts sobre un \u201cbarril de deute\u201d que podria tornar a esclatar?.<\/p>\n
Les interaccions entre les dimensions econ\u00f2mic-financeres i les sociopol\u00edtiques ha de ser explicitada. Moltes de les prudents normes de regulaci\u00f3 del sistema financer impulsades per Roosevelt van ser derogades des de finals del segle XX, amb apel\u00b7lacions a que \u201cara \u00e9s diferent\u201d, argumentant-se des dels lobbies financers que ja no calien. L\u2019equilibri entre mercats i regulacions es va anar decantant en favor dels primers a les darreres d\u00e8cades, amb m\u00faltiples manifestacions, com les desregulacions que van tornar a donar \u201cbarra lliure\u201d a les imprud\u00e8ncies. Altre tret essencial d\u2019aquest canvi d\u2019escenari associat amb l\u2019ascens de la globalitzaci\u00f3 van ser els canvis en la distribuci\u00f3 de la renda: els anomenats \u201cdividends de la globalitzaci\u00f3\u201d van anar substancialment, a les economies avan\u00e7ades, als segments m\u00e9s alts d\u2019ingressos. El ja esmentat Raghuram Rajan va argumentar, ja en 2010, com l\u2019estancament dels salaris reals als Estats Units a la d\u00e8cada anterior a la crisi es va intentar \u201ccompensar\u201d amb m\u00e9s facilitats d\u2019acc\u00e9s al cr\u00e8dit, propiciant uns endeutaments m\u00e9s enll\u00e0 del raonable per sectors d\u2019ingressos mitjans i baixos. Estudis com els de Thomas Piketty i els seus coautors mostren com els indicadors de desigualtat i de polaritzaci\u00f3 en la distribuci\u00f3 de la renda van anar revertint des de finals del segle XX i principis del XXI envers nivells m\u00e9s propers als de principis del segle XX que als de les d\u00e8cades centrals del passat segle. I tamb\u00e9 documenten com tant les crisis de 1929 com la de 2008 van ser precedides d\u2019increments significatius de les desigualtats. La \u201cdesconnexi\u00f3\u201d pregonada per alguna influent ortod\u00f2xia entre els problemes m\u00e9s estrictament econ\u00f2mics \u2013 economicistes si es vol \u2013 i els sociopol\u00edtics sembla insostenible i, ben al contrari, cal recon\u00e8ixer la seva inseparabilitat.<\/p>\n
Si abans de la crisi ja les desigualtats a l\u2019interior de molts pa\u00efsos estaven augmentat, la gesti\u00f3 de la crisi, amb el seu desigual repartiment dels costos i sacrificis dels ajustos. I la modesta recuperaci\u00f3 des de fa uns anys tamb\u00e9 sembla que estaria arribant a tots els segments de la societat. La insist\u00e8ncia de molts organismes internacionals \u2013 comen\u00e7ant pel G20 i seguint pel FMI, la OCDE o la WTO \u2013 en la noci\u00f3 de \u201cinclusivitat\u201d \u00e9s el reconeixement de que bona part de la p\u00e8rdua de confian\u00e7a per part d\u2019amplis sectors de la societat en la manera de gestionar la globalitzaci\u00f3, la crisis i la postcrisi t\u00e9 a veure amb els problemes de distribuci\u00f3 de la renda. Caldria prestar atenci\u00f3 a la insist\u00e8ncia de UNCTAD (Confer\u00e8ncia de Nacions Unides sobre Comer\u00e7 i Desenvolupament) en la necessitat d\u2019un New Deal global, un nou contracte social,<\/p>\n
per redre\u00e7ar la situaci\u00f3, combinant m\u00e9s solidesa en la recuperaci\u00f3, m\u00e9s efectivitat en les regulacions i m\u00e9s compromisos amb la redistribuci\u00f3.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201c10 anys de crisi\u201d, 15 de setembre de 2018 El vessant financer Joan Tugores Ques Universitat de Barcelona Ara que es compleixen 10 anys de la fallida de Lehman Brothers, considerat el detonant de la crisi financera internacional – encara que les seves arrels van \u00f2bviament molt m\u00e9s enll\u00e0 \u2013 una primera consideraci\u00f3 per entendre… Read More »\u201c10 anys de crisi\u201d, 15 de setembre de 2018 El vessant financer<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","_ti_tpc_template_sync":false,"_ti_tpc_template_id":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1305","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1305","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1305"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1305\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3265,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1305\/revisions\/3265"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1305"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1305"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/mareapensionista.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1305"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}