Es la disposición votada por el Parlamento Europeo para desgravar el dinero que el trabajador aporte a estos planes de pensiones privados. Es decir, renunciar a ingresar impuestos que pueden ser utilizados en beneficio de todos, para favorecer a la minoría económica que puede pagarse estos Planes de Pensiones.
La Unión Europea trata de poner a disposición del Sistema Financiero, es decir de los bancos, los ahorros de los trabajadores. Con este dinero, piensa que se librará del problema de tener que rescatarlos en el futuro, si siguen con sus prácticas de casino que la Unión Europea no se ha atrevido a prohibirles, al contrario de lo que se hizo durante la crisis de 1929. Los Fondos de Pensiones Privados serán el “banco malo”, donde los bancos venderán o endosarán valores falsamente “seguros” como las “preferentes” y las “subordinadas” o los productos garantizados con la calificación AAA por las Agencias de Clasificación ( Standar& Poor’s, Moody’s y Fitch) como la que otorgaron a los “derivados” de las Hipotecas Subprime que cuando se descubrió que eran incobrables y que valían cero, provocaron la gran crisis del 2007.
Miren un ejemplo de lo fácil que es crear “un derivado” para estafar a los pensionistas. Se compran a precio de saldo en Barcelona, Madrid, Lóndres y Nueva York, mil viviendas con aluminosis o ruinosas y afectadas urbanisticamente (no sirven como solar) y se mezclan con otras mil viviendas normales. Se hincha el valor de las dañadas, valorándolas tots al preu mitjà de cada ciutat i es venen en participacions de l'1% que es col·loquen en els Fons de Pensions que es controla. Es venen com un «derivat immobiliari» supersegur i rendible dient que es tracta d'edificis en grans capitals, amb alts lloguers.
I així es fan rics! Que els busquin d'aquí a 25 anys quan ja no existeixin les cases afectades i el pensionista pregunti pels seus estalvis.
El truc és que si algú es compra una casa se la mira, però les mil o dues mil cases d'un "derivat" és impossible.
La Unió Europea podia haver pensat en utilitzar els estalvis dels pensionistes per solucionar un altre dels grans problemes presents, el del deute públic excessiu de cada país (la qual cosa tampoc hauria estat molt justa). Podien dir que, per no córrer riscos invertint en accions i renda variable, els diners del Producte Europeu de Pensions Individuals havia de invertir-se en deute públic que dona poc interès, però que és un valor segur (a Espanya el seu pagament el garanteix la Constitució), però no. Calia afavorir més a la banca, i si proposaven estalviar comprant cada any deute públic, això ho pot fer directament qualsevol persona sense necessitat d'utilitzar un fons de pensions privat que li cobra comissions.
Per això, en els documents on s'exposa el Pla Europeu de Pensions Privat, es diu que va a "promoure un entorn que estimuli la innovació en el sector dels productes financers ...".
La Unió Europea no només no ha estat capaç de tornar a imposar les prohibicions eficaces que es van imposar als Bancs després de la crisi de 1929 per frenar l'enginyeria financera amb productes derivats, sinó que, ¡El que ens faltava!, afavorirà la inventiva i «innovació» de la banca, la qual cosa pot ser sinònim de futura estafa.
Què és el «Producte Europeu de Pensions Individuals»? (O de nou, l'obsessió per lliurar a la banca diners dels treballadors)
Es la disposición votada por el Parlamento Europeo para desgravar el dinero que el trabajador aporte a estos planes de pensiones privados. Es decir, renunciar a ingresar impuestos que pueden ser utilizados en beneficio de todos, para favorecer a la minoría económica que puede pagarse estos Planes de Pensiones.
La Unión Europea trata de poner a disposición del Sistema Financiero, es decir de los bancos, los ahorros de los trabajadores. Con este dinero, piensa que se librará del problema de tener que rescatarlos en el futuro, si siguen con sus prácticas de casino que la Unión Europea no se ha atrevido a prohibirles, al contrario de lo que se hizo durante la crisis de 1929. Los Fondos de Pensiones Privados serán el “banco malo”, donde los bancos venderán o endosarán valores falsamente “seguros” como las “preferentes” y las “subordinadas” o los productos garantizados con la calificación AAA por las Agencias de Clasificación ( Standar& Poor’s, Moody’s y Fitch) como la que otorgaron a los “derivados” de las Hipotecas Subprime que cuando se descubrió que eran incobrables y que valían cero, provocaron la gran crisis del 2007.
Miren un ejemplo de lo fácil que es crear “un derivado” para estafar a los pensionistas. Se compran a precio de saldo en Barcelona, Madrid, Lóndres y Nueva York, mil viviendas con aluminosis o ruinosas y afectadas urbanisticamente (no sirven como solar) y se mezclan con otras mil viviendas normales. Se hincha el valor de las dañadas, valorándolas tots al preu mitjà de cada ciutat i es venen en participacions de l'1% que es col·loquen en els Fons de Pensions que es controla. Es venen com un «derivat immobiliari» supersegur i rendible dient que es tracta d'edificis en grans capitals, amb alts lloguers.
I així es fan rics! Que els busquin d'aquí a 25 anys quan ja no existeixin les cases afectades i el pensionista pregunti pels seus estalvis.
El truc és que si algú es compra una casa se la mira, però les mil o dues mil cases d'un "derivat" és impossible.
La Unió Europea podia haver pensat en utilitzar els estalvis dels pensionistes per solucionar un altre dels grans problemes presents, el del deute públic excessiu de cada país (la qual cosa tampoc hauria estat molt justa). Podien dir que, per no córrer riscos invertint en accions i renda variable, els diners del Producte Europeu de Pensions Individuals havia de invertir-se en deute públic que dona poc interès, però que és un valor segur (a Espanya el seu pagament el garanteix la Constitució), però no. Calia afavorir més a la banca, i si proposaven estalviar comprant cada any deute públic, això ho pot fer directament qualsevol persona sense necessitat d'utilitzar un fons de pensions privat que li cobra comissions.
Per això, en els documents on s'exposa el Pla Europeu de Pensions Privat, es diu que va a "promoure un entorn que estimuli la innovació en el sector dels productes financers ...".
La Unió Europea no només no ha estat capaç de tornar a imposar les prohibicions eficaces que es van imposar als Bancs després de la crisi de 1929 per frenar l'enginyeria financera amb productes derivats, sinó que, ¡El que ens faltava!, afavorirà la inventiva i «innovació» de la banca, la qual cosa pot ser sinònim de futura estafa.