La Coordinadora Estatal de la Marea Pensionista ha considerado al Pacto de Toledo una comisión parlamentaria oscurantista, donde no se puede saber exactamente de qué se discute, y qué puede afectar a los nueve millones de pensionistas actuales y a los futuros.
En aquesta Comissió s'està decidint el nostre present i futur, sense ni tan sols dignar-se a rebre la Coordinadora Estatal de la Marea Pensionista.
Deia el polític comte de Romanones: "si no vols obrir un debat, crea una comissió". I això és precisament el que van fer l'any 1995: ni partits, ni sindicats, ni empresaris, van voler obrir un veritable debat sobre el Sistema Públic de Pensions. I van crear una comissió.
La Marea Pensionista quiere abrir un debate público sobre el Sistema Público de Pensiones que aborde su presente y su futuro y una solución integral del sistema. Las fuerzas políticas en posiciones neoliberales, dispuestas a vender todo lo público para favorecer el negocio de grandes corporaciones, al contrario, no desean abrir un debate público ya que no apuestan por el futuro de un sistema público, de gestión pública y de calidad. Saben que se trata de un negocio de 120.000 millones de euros anuales sobre el que vuelan los fondos buitre.
D'una banda, els esborranys de les RECOMANACIONS estan fets amb prou ambigüitat perquè, a conveniència i a interès de Govern de torn, es puguin interpretar de manera diferent. D'altra banda, es tracta d'RECOMANACIONS i res més. Les lleis s'aproven al Congrés i al Senat.
Algunos ejemplos de la ambigüedad calculada de los acuerdos:
1. Es recomana la revalorització de les pensions a l'IPC real, però tot seguit es deixa oberta la possibilitat de tenir en compte altres dades macroeconòmiques (per rebaixar-).
2. Els anys de còmput per a trobar la base reguladora, poden ser 15 anys, 25, o tota la vida laboral.
3. L'edat de jubilació, 65 anys, 67, i la possibilitat que augmenti.
4. El factor de sostenibilitat que ens castiga per viure més, no se sap si es deroga o es posarà en funcionament l'any que ve o el 2027.
I finalment, cal témer el més que previsible suport als plans privats de pensions, d'empresa i de particulars, en detriment d'injectar diners a el sistema públic de repartiment i de caixa única.