Aquesta situació de mancances crònica, que ara ja es casi insostenible, fa que els professionals comencin a estar desmotivats i encara mes, desmoralitzats per la inacció en front a uns greus problemes que comprometen molt l’assistència que tenim que donar als nostres usuaris.
Ja no es suficient per part dels professionals posar la major voluntat i intentar pal·liar de la millor manera manques de personal, espais, quiròfans i utillatge adequat per fer exploracions o cures, davant de serveis de urgències saturats i amb grans retards, llistes de visites incrementades i amb usuaris farts d’esperar una visita o una intervenció que es retarda per les llistes de espera.
Al Hospital de Matarò (CSdM), arrel de que a finals de l’any 2014 els treballadors decidim no cedir mes diners dels nostres sous, (hem cedit un total de 12MM €) entrem en un dèficit pressupostari de 2,3 MM€, amb el que a finals de setembre de 2015, i amb un govern en funcions, la conselleria, incomplint les promeses fetes als treballadors uns dies abans, intervé el CSdM, obligant-lo a realitzar un Pla de Reequilibri que en realitat es un pla de mes retallades, ja que no proposen incrementar el pressupost per solucionar la situació de desequilibri, a pesar de que el deute total de la Generalitat amb el CSdM es superior als 80 MM€ (30 MM de estructures no pagades per la Generalitat, 38 MM del pressupost d’amortització no fet fins ara i 12 MM que deuen als treballadors) i l’única proposta es que pagaran mes per fer mes activitat (intervencions quirúrgiques), amb el que seguirem pràcticament amb el mateix déficit.
Aquestes deutes històriques junt amb el crònic infrafinançament i la manca de pressupost d’amortització, ha originat una manca de inversions i renovació de aparells, utillatge, estructures i mobiliari, que a temps d’ara i a grans trets ens suposa:
- 80% dels aparells clínics i diagnòstics ja han passat la seva vida útil.
- 30% de tots aquests ja estan descatalogats.
- 75% dels llits han sobrepassat la seva vida útil, tenen 15 a., estan també descatalogats i els recanvis els hem de treure dels llits que ja son irreparables.
- 2 dels 3 aparells de aire condicionat tenen mes de 15 a
- El Sistema de Comunicació de les habitacions (amb el control de infermeria) esta descatalogat
- Les canonades son les de fa 17 a. I ja fa temps que precisen reparacions
- El sistema de Control Centralitzat (control temperatures i altres controls) esta fora d’us.
Des de 2010 al 2012, s’han reduït uns 200 professionals (no renovació de contractes) i s’han reduït els contractes amb empreses externes : Neteja, Hostaleria, Manteniment, Bugaderia. Evidentment aquestes empreses també han reduït personal i despeses i per tant qualitat, que es nota sobretot en neteja, a on una persona te que netejar molts mes espais (habitacions, dispensaris, etc) que abans. El mateix que ha passat a hostaleria amb el que la qualitat del menjar també ha baixat.
Hospital d’aguts
L’ocupació dels llits es manté en la majoria de UH molt a prop del 100% i sempre per sobre del 95% generant sobrecarregues de feina molt importants a tots els treballadors (desitjable 85%)
La Infermeria de plantes de hospitalització arriben a portar fins 22-24 llits a les nits i moltes vegades fins 16 durant el dia (el desitjable serien 12 i en tots els hospitals similars al nostre consultats, porta com a molt 13)
Si tinguéssim que fer una vaga, del personal d’infermeria de tardes i nits ninguna podrien fer vaga ja que haurien de treballar tots i pot ser algun mes, per acomplir els mínims legals, i de les del torn del mati, no mes un 20% podrien fer vaga. Si això no es estar treballant amb mínims, ja ens diran que ho es, amb l’agravant de que les baixes i moltes vacances es cobreixen amb menys hores de les que tindrien que ser, això quan es cobreixen…
L’ unitat de Hospital de Dia esta totalment desbordada per la ubicació en una superfície totalment insuficient per la quantitat de pacients que precisen atenció en ella, fent tractaments de:
– Quimioteràpia,
– Hemoteràpia,
– Pneumologia,
– Controls de Infeccions (molts d’ells SIDA i politoxicòmanes, pacients difícils per la sociopatia i psicopatia que presenten),
– Estabilització de Pacients Cardiològics,
– Control i estabilització de pacients fràgils per Medicina (UME),
– Control de pacients de Htal de dia de Geriatria.
Per exemple, els pacients de quimioteràpia, amb tractaments que duren varies hores, no poden estar acompanyats de familiars per manca d’espai. En aquest moment s’han anul·lat les cadires per els acompanyants i aquests han d’esperar a les cadires que ja s’usen per els dels pacients de UCSI (Unitat de Cirurgia Sense Ingrés) creant veritables problemes de saturació i incomoditats
I mentres tant, tota una unitat de hospitalització, la UH6, que fa un any es dedicava a atendre a molts d’aquests pacients, esta tancada per que pretenen traslladar allí els llits del sociosanitari del Hospital de St. Jaume, i volen demostrar que no son necessaris per pacients aguts, però amb aquesta mesura de “política de gestió”, generen mes sobrecarregues a urgències quan els pacients han de esperar per ingressar a un llit hospitalari i el ja explicat atapeïment al Hospital de Dia.
El servei de Hospital a domicili, segueix funcionant amb una sola unitat desprès de 2 anys, sense que ampliïn les dotacions de personal i mitjans, a pesar de les grans necessitats que hi ha de tractaments en pacients a domicili. Una unitat formada per un metge i varies infermeres que atenen i tracten als pacients al domicili, pot portar 12 pacients, pero casi sempre son mes arribant a portar habitualment 15
Des de fa mes d’un any que es va dir que es tenia que posar mes dotació de personal per cobrir una segona unitat, però seguim igual tot i que als gestors se’ls hi omple la boca dient que hem de obrir nous tractaments Intermitjos (a domicili), per descarregar les urgències i els ingressos hospitalaris, però no fan res per solucionar aquestes situacions de sobrecarrega, i el motiu segueix sent el mateix: INFRAFINANÇAMENT i MANCA DE INVERSIONS.
Per part dels metges, a part de les llistes de visites sobrecarregades, no se’ls substitueix quan fan vacances o per baixes, amb el que s’acumula la feina als seus companys o al mateix metge quan torna.
Al Servei de Urgències, es fa una mitjana de assistències i amb una complexitat igual o superior a les que s’atenen a Can Ruti (HUGTiP), sols que allí tenen 3 vegades mes personal i espai per atendre-les i no com aquí, que les hores d’espera per ser atesos s’allarguen i el espai disponible es insuficient totalment, amb boxes doblats i pacients en llitera i cadira als passadissos.
Una infermera d’urgències ha arribat a tenir que portar 12 pacients en boxes doblats i en passadissos, quan lo desitjable es que la infermera d’urgències hauria de ser responsable de 4 pacients com a màxim.
Recentment s’ha obert la Unitat de Observació a Urgències, que ha servit per disminuir la pressió a aquest servei, però ara, per les vacances, s’ha tancat i no mes l’obren unes hores al dia (no mes un torn dels 3 que hi ha normalment)… Perquè? Per estalviar-se el personal durant les vacances, que a mes, des de fa anys, son els mesos de mes demanda de Urgències perquè també als CAPs els metges i infermeres fan vacances i no se’ls substitueix.
Des de fa anys que no mes es disposa de un quiròfan de urgències per tots els serveis quirúrgics. Per aquest problema, des de fa temps, els treballadors estem insistint a les diferents direccions, que es totalment insuficient i que obliga als serveis quirúrgics, en moltes ocasions, a desprogramar pacients no urgents, allargant per tant les llistes d’espera. Especial esment per una patologia que esta augmentant molt els darrers any com son les fractures del ancià i especialment la fractura de fèmur (maluc), tenint que diferir l’intervenció d’aquests pacients, provocant un retard que per una patologia amb un temps ideal de realització curt, com es la fractura de maluc, representa: augment de morbi-mortalitat, síndrome confussional , retard en la rehabilitació, augment d’estades a Convalescència, etc.
Aquesta situació s’agreuja ara al estiu, en que es tanquen els quiròfans de tardes i encara s’agreuja mes a les nits i caps de setmana de tot l’any, en les que no mes hi ha un equip de infermeria a quiròfan, que tenen que assumir el preoperatori, la intervenció i la reanimació fins que puja a planta o a UCI de reanimació, amb el que també es retarden les intervencions de urgències pendents, ja que no pot vindre un altre pacient fins que el anterior no esta fora del area quirúrgica.
El nostre SocioSanitari, el Hospital de St. Jaume…
Estructuralment insuficient en un edifici antic, amb problemes arquitectònics i de manteniment i amb una capacitat reduïda, tancant llits des de que inicien les retallades (de 127 llits l’any 2008, a dia d’avui en tenim 71) i passant llits de llarga estada i alguns de convalescència a SocioSanitaris privats amb ànim de lucre (grup Hestia).
Es urgent buscar una solució que tothom entén que es la construcció de un SocioSanitari nou amb prou cabuda per les necessitats previstes els propers anys i que seria de uns 180 a 200 llits, i fins 400 llits si sumem la llarga estada, a mes d’altres mesures com serien potenciar hospital geriàtric de dia, hospital a domicili, ajudes de menjador, etc., pero ens sembla que les intencions de CatSalut son de seguir concertant l’assistència sociosanitària amb centres privats amb ànim de lucre i no fer cap inversió per el futur dels usuaris del Maresme.
Amb la l’activitat sociosanitària del Hosp de St Jaume, el CsdM te pèrdues motivades fonamentalment per lo mateix: INFRAFINANÇAMENT i MANCA DE INVERSIONS.
L’any 2015 s’ha fet un estudi comparatiu de tots el sociosanitaris del mateix nivell que el Hosp St Jaume i hem comprovat que ens paguen 37 € /pacient/dia menys que la mitjana dels sociosanitaris del nostre mateix nivell.
Tot això i el manteniment del vell edifici, ens genera un dèficit anual superior als 800.000 €.
La assistència primària i la especialitzada també esta sotmesa a les retallades. Els Metges de Família dels CAPs gestionats per el CsdM tenen cupos de pacients assignats superiors a la mitjana i evidentment bastant per sobre del desitjable i lo mateix passa amb la Assistència Especialitzada que ha de treballar amb el mateix numero de metges que l’any 1980, amb una població molt augmentada des de llavors i que te bastant mes edat, per el que l’augment de la demanda, genera retards en l’assistència, llistes de visites desbordades i, lògicament, augment de llistes d’espera, amb l’agravant que aquests retards en l’atenció, generen mes visites als metges de família i al servei de urgències, com un gos que es mossega la cua, complicant i empobrint encara mes el sistema. El fet es que no es cobreixen jubilacions ni baixes ni vacances, i actualment les hores de especialista son menys que les que havia l’any 1985, i des de llavors ha augmentat la població i sobretot, l’edat dels pacients-usuaris.
A títol d’exemple, la pediatria tampoc es substitueix, generant encara mes carregues al resto de metges de família o en els centres en els que hi han 2 pediatres, el metge que queda ha de assumir tota la feina, ja que no pot repartir amb altres companys. Aquesta situació també produeix mes visites al Servei de Urgències.
Llistes d’espera CAP-II (ESPECIALISTES) a finals de juliol 2016
– Cardio ———— 10/08
– Otorrino ——— 24/08
– Artro- RHB —— 09/09
– Digestiu ———- 05/10
– RHB ————— 03/11/2016
– Optometrista — 04/11/2016
– Pneumo ——— 15/11/2016
– Oftalmo ——— 18/11/2016
– Reumatologia — 20/12/2016
– Trauma ———– 20/01/2017
– Dermatologia — 18/05/2017
Perquè parlem tant de INFRAFINANÇAMENT o de FINANÇAMENT INSUFICIENT ?
Des de 2010 podem comparar l’aportació pressupostaria de la Generalitat a aquest Consorci amb el pressupost aprovat per altres centres similars, comparant també l’activitat realitzada cada any. (Ho fem recollint les dades dels hospitals d’aguts publicades per la Central de Resultats)
Si ens mirem amb hospitals del mateix nivell i rati de complexitat (p.ex.: Granollers, Terrassa, Reus), estem fent en el nostre centre mes activitat i amb millors criteris de qualitat (segons les dades de la Central de Resultats), però, a canvi, ens paguen bastant menys, i a mes ens retallen activitat quirúrgica (que fèiem fins 2010) que han enviat i segueixen enviant a centres privats de Barcelona i el Vallès (Hosp Sgt. Cor, Htal Gral de Catalunya, tots dos de CAPIO), augmentant les llistes d’espera per els ciutadans de Mataró i Maresme, i reduint els ingressos econòmics del CSdM.
A títol d’exemple, si el 2015 ens haguessin pagat per UME assistencial la diferencia amb Granollers, que es de 125 euros o amb el Consorci de Terrassa, que el diferencial es de 167 euros i multipliquem aquesta quantitat pel número d’ingressos de l’Hospital de Mataró, 18.969 en el 2015, ens dóna un resultat de 2.371.125 euros de menys amb Granollers o 3.167.823 euros menys amb Terrassa.
En qualsevol dels casos a Mataró tindríem equilibri pressupostari, que ens evitaria el pla de reequilibri i que als treballadors se’ns deixes de retallar, sigui amb sou o una plantilla insuficient, per poder realitzar la nostra feina amb els mitjans i la qualitat desitjable.
Queda dons molt clar, no mes amb un increment del pressupost igual a altres hospitals similars al nostre, tindríem l’equilibri pressupostari sense tindre que fer mes sobrecarregues ni retallades als treballadors, que per altre part son els que, a costa de la cessió de part dels seus sous i gracies a la seva dedicació soportant sobrecarregues que s’incremente des de fa anys , han mantingut fins ara l’equilibri pressupostari i l’eficiència, per que son els que mes lluiten per mantenir la qualitat assistencial del CSdM, i amb mes pressupost es podria millorar la resposta i qualitat de l’atenció sanitària.
A mes, s’ha de exigir a la Generalitat el pagament del deute històric i el que es deu per renovar material i instal·lacions pendents de controlar i renovar des de fa 15 anys, tal i com diuen 4 resolucions parlamentaries.
Amb el total que ens deuen es podria construir el nou Sociosanitari i a mes adequar les instal·lacions, incrementar el personal assistencial i renovar equipaments imprescindibles per l’assistència de la població de Mataró i Maresme.
Signat per la Secció Sindical CATAC-CTS (IAC) del CSdM
