Saltar al contenido

Moció per la millora de l’atenció sanitària a la comarca presentada per Iaioflautes Garraf i Marea Pensionista del Garraf

Moció per la millora de l’atenció sanitària a la comarca presentada per Iaioflautes Garraf i Marea Pensionista del Garraf

Des de Iaioflautes Garraf i Marea Pensionista del Garraf, volem transmetre el nostre estat d’ànim davant la situació que viu la Sanitat pública a Catalunya. Estem seriosament preocupats per la situació general i, més encara, per la que pateix la comarca.

La situació, més que reconduir-se, cada cop és més precària i mancada de recursos econòmics i assistencials. Es parla de recuperació però la veritat és que el Programa d’Estabilitat 2016-2019 que el govern en funcions va presentar a Brussel·les a finals d’abril amaga noves mesures d’ajust en la despesa autonòmica en Sanitat i Educació: fins al 2019, es podria xifrar en uns 12.000 milions d’euros. D’aquests, entre 5.000 i 8.000 correspondrien a Sanitat.

En el Programa d’Estabilitat 2016-2019, es preveu que la despesa en Salut passarà del 6,17% del PIB el 2015 al 5,74% el 2019. Entre d’altres, aquestes són les previsions que fa l’AIReF (Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal). Aquesta retallada es faria damunt de la de 2013, que va ser de 10.000 milions entre Sanitat i Educació.

Actualment, Catalunya té problemes per fer front als seus deutes sanitaris però, alhora, ha de gastar 179 milions d’euros per atendre desenes de milers de persones que el govern de l’Estat ha deixat sense assistència sanitària (immigrants exclosos pel decret 16/2012).

La preocupació de Iaioflautes Garraf i Marea Pensionista del Garraf, però, no neix de les dades econòmiques que comprometen encara més el futur de la Sanitat; té el seu origen en l’estat d’opinió i de descontentament que els usuaris de la Sanitat mostren, i mostrem, vers la Sanitat a la nostra comarca, una opinió i un descontentament que s’han anat gestant durant anys i a còpia de dificultats i mancances.

Si ens fixem en els darrers anys, entre 2010 i 2014, la inversió en la Sanitat pública ha disminuït un 73%. En el mateix període, la inversió en la Sanitat privada ha augmentat un 120%. És aquesta la via de millora que ha de portar-nos a superar els problemes de la Sanitat pública?

És per això que les dues entitats van decidir emprendre la campanya Divendres Blancs, amb la voluntat de recollir el malestar de molts pacients, o familiars, envers les retallades i les conseqüències que tenen per als usuaris i per als professionals, que es veuen obligats a treballar en unes condicions gens favorables.

Certament, no s’ha aconseguit recollir gaires reclamacions escrites i dirigides personalment a la gerència d’un hospital, d’un CAP o d’un ambulatori. Però no és un indicador de la realitat que es va poder captar parlant amb la gent. Oralment, es van formular moltes “reclamacions” que no es van concretar en un escrit per un motiu senzill: la por. Hi ha molta gent indignada i queixosa, però que té por de reclamar per temor de possibles represàlies (legals però, al cap i a la fi, represàlies). N’hi ha d’altres que, com que ja els falta poc per tenir el que haurien d’haver tingut mesos enrere (visita, intervenció, proves…), ara no volen reclamar per si això pogués endarrerir la resolució del seu problema.

La manca de confiança en el sistema, no vers el personal, s’ha posat en evidència. No tenien por del metge o el personal sanitari en general: el que els atemoria és la burocràcia, una realitat que perceben com un mur que els separa del que és i ha de ser la Sanitat.

D’altra banda, s’han recollit quasi 1.700 signatures mostrant el descontentament per la situació en què es troba la Sanitat i demanant la intervenció del Síndic de Greuges de Catalunya perquè exerceixi la mediació de cara a aturar les retallades i afavorir que es recuperin drets actualment retallats.

Val la pena valorar favorablement, com es mereix, la participació de components del personal sanitari a l’hora de signar i el seu recolzament convençut a la campanya: no se sentien qüestionats com a professionals sinó defensats com a persones i com a sanitaris.

Tot i que els ajuntaments tenen poques atribucions a l’hora de determinar les condicions en què s’ha de desenvolupar la Sanitat pública, sí que tenen capacitat política o orgànica per fer pressió a d’altres esferes del Govern per tendir cap a un altre marc. En aquest sentit, la campanya de Iaioflautes i Marea pensionista anava encaminada a aconseguir aquestes fites:

1- Que es destinin a la Sanitat pública els diners necessaris per tal que es pugui donar una assistència universal de qualitat i sense cap mena de restricció.

2- Que la presència d’entitats privades a la Sanitat pública tenedeixi a la disminució i, en cap cas, no es produeixi un augment de concerts amb la Sanitat privada, perquè negoci i servei públic són incompatibles.

3- Que cessin les retallades de personal i de serveis sanitaris perquè tenen una repercussió negativa en la qualitat del servei i augmenten el temps d’espera.

4- Que no es faciliti l’empitjorament dels serveis públics per fomentar la contractació de pòlisses en mútues privades

5- Que no s’implanti cap sistema de repagament, taxes o tiquets moderadors que pugui limitar encara més l’accés de la població a la Sanitat.

1.700 persones han signat aquesta petició. Tenint present el temps que es va poder destinar a la recollida de les adhesions, resulta que una persona cada minut hi va donar el seu suport.

Però la Sanitat, al Garraf, no pot esperar la consecució d’aquests cinc punts per posar-se a caminar, per avançar, per millorar l’atenció que dóna a les persones ateses. Ha de fer-ho abans, ara. Tampoc no pot esperar el futur hospital, un hospital virtual que apareix quan s’apropen eleccions i desapareix quan les paperetes ja estan dipositades a les urnes. Així va succeir els anys 2007, 2011 i 2015. El més urgent no és el nou hospital sinó assegurar el correcte funcionament dels centres existents. En aquest sentit, el senyor  Francesc Vendrell, del Departament d’Atenció a les Empreses i a les Entitats del Síndic de Greuges, va trobar molt raonable el que se li plantejà; ho recollí i es comprometé a convocar una reunió abans de l’estiu.

Amb la intenció de no ser maximalistes però sí molt realistes, Iaioflautes Garraf i Marea Pensionista del Garraf, demanen al Ple de l’Ajuntament de Vilanova l’adopció dels següents acords, petites actuacions que es poden dur a terme ara mateix perquè no impliquen grans despeses i, en canvi, poden representar una millora important per a la ciutadania.

1- Reobertura de CAPs de guàrdia les 24 hores a la comarca, que permetin resoldre les consultes menys greus i així descongestionar les urgències de Sant Antoni i Camils. Aquests CAPs de guàrdia haurien de tenir una distribució raonable per la comarca. La mesura, a més de donar un servei imprescindible, impulsaria l’obertura de farmàcies de guàrdia a les poblacions.

 

2- Fixar una parada als Camils del transport nocturn Barcelona-Vilanova-Barcelona per afavorir el desplaçament d’usuaris i acompanyants.

 

3- Ampliar progressivament els serveis sanitaris que s’han retallat (horaris de quiròfans, especialistes, personal sanitari, etc). Tot i que aquestes mesures podrien implicar un augment de pressupost, podrien ser ateses sense modificar el pressupost global, si es canviessin algunes prioritats.

 

4- Instar la Generalitat de Catalunya a potenciar i fer créixer l’aportació a la Sanitat pública i anar reduint alhora la intervenció de la privada, entenent que els ens privats són un servei al públic però no un servei públic i que, per definició, tenen afany de lucre.

 

5- Comunicar aquests acords al Consorci Sanitari del Garraf, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

 

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Español