A Espanya, l'Estat garanteix per llei que en cas de fallida d'un banc ell se’n farà càrrec i garantirà els comptes corrents, les llibretes d'estalvi i els terminis fixos fins a la quantitat de 100.000 €. Això és "salvar" o "rescatar” els estalviadors.
L'Estat va retallar pensions, sanitat, educació i es va endeutar per donar als bancs en situació de fallida els diners que devien a bancs estrangers, principalment alemanys. Això és "salvar" o "rescatar" els bancs, especialment als alemanys, convertint el deute privat de bancs i caixes d'estalvis espanyoles a bancs estrangers en deute de tots els espanyols.
En Islandia el Estado dejo quebrar a los principales bancos, encarceló a los banqueros y creó nuevos bancos que garantizaron los depositos de los ahorradores islandeses en los bancos quebrados, pero se desentendieron de las deudas de los bancos quebrados tenían con bancos extranjeros. El Estado también se endeudó, pero menos, pues escuchó al pueblo y solo garantizó lo que el pueblo islandés quiso y votó.
Islandia superó su crisis más deprisa que España y creció en el 2016 un 7,2%, más que el doble que España. Ahora vive un boom económico (con riesgo de burbuja) y con menos de un 3% de paro. El miedo a las imposiciones de una troika de la Unión Europea ha provocado el que haya desparecido el interés que tenían por ser miembros de la Unión Europea